El concepte de futur (destÃ) per als éssers vius
Prà cticament no me n'adono, però ja quasi que necessito que arribin les tantes de la matinada per escriure els primers pensaments que em passin pel cap, o que hagin estat pegant-hi voltes tot el dia al meu cap.
Avui he estat pensant sobre el futur, el futur com a concepte. Que esperem veritablement d'ell? Que es compleixi tal com desitgem? O que simplement sigui el que ha de ser?
Personalment, no em considero un ésser molt fidel a la idea del destÃ. Trobo que de vegades he fet coses sense pensar-hi molt en elles, i que aquestes han acabat donant lloc a coses importants a la vida. Però aixà i tot no n'estic del tot segur.
Sobretot quan el concepte de destà s'aplica a relacions entre éssers vius, en aquest cas els animals se'n surten guanyant (per l'instint, ja ho parlarem més endavant) abans que els Homo sapiens (hòstia si em llegissin els meus professors ara, posant-hi correctes els noms en llatà i tot).
El que us deia, no veig que sigui molt aprofitable aplicar el concepte del destà a l'ésser humà , perquè a la seva ment hi ha cert excés d'informació i d'intencions. Per posar-vos un exemple, un noi obsessiu per trobar a la noia perfecta o l'amic perfecte per ell, al final pensa que ja sortirà sol, el destà l'ajudarà . Les coses o es busquen o no hi surten, si al senyor Ludwig van Beethoven se li hagués ocorregut asseure's esperant que les simfonies s'escrigueren soles, no hi hauria res de bo a la seva música, més que res perquè no hi hauria res. Resumint, les coses o es fan o no es fan. Però elles soles mai es faran.
Hi ha un joc esperant guanyador
Hi ha un temps on tot sembla sospitós
Inclús valents, van canviar la ment
Això és un fet, tu me'n lliurarà s
Però jo pertanyo als covards
Estic deixant passar el temps, perdent el teu sentiment
Escollint quines vides creixen correctament
No et rendeixis mai en el què és real per a tu
Un autèntic escut, és dins nostre però
Però jo pertanyo als covars
(Açò d'aquà dalt, la lletra, no sé si té molt a veure, però és ben maca, amb això ja sobra)
