#jarkova

Speaking of Jarjar Jarkova, have a doodle of him which I made eons ago but never uploaded.

HO BOY :’DBasically Jarkova’s a character involved with Dove in the origin story which I still haven’t written -v-;;

Long backstory short, he used to have a lot of influence in the supernatural side of the underworld on Earth, until he had an encounter with Dove. He was causing too many deaths and drew Floofbutt’s attention, and they ended up in a huge fight. Jarkova turned out stronger though, and in a desperate attempt to end the fight, Dove summoned his secondary weapon to unleash a powerful binding spell, catching Jarkova by surprise and sealing a great portion of his powers/soul away.

They both retreated, until a later point during which Jarjar hunted Dove down to get his powers back. Too bad for him Dove now easily overpowered him, and instead of retrieving his power back, he was forced into submission. Dove threatened to end him, though opted to keep him alive to use his connections in the underworld to gain information on other demons.

Invitar-me al McDonald’s estant a Ucraïna ho vaig considerar raro. Li viag dir. Va semblar ofesa, però després va trobar un lloc. Va recomanar-me un pastis típic. Ella va prendre un te i jo el pastis i el te.

Vam estar parlant una mica de tot. Sobretot de mi. Les preguntes a ella, es desviaven a un “maybe” mentre trocaba l’anell de compromís nerviosament. 

No va deixar que pagués jo, no vaig insistir gaire, al cap i a la fi, era ella que portaba el control i jo no sabia fins i tot si calia deixar propina.

Vam berenar a la cafeteria més cara de la ciutat. 5 euros quant cobres 150 al mes es una hòstia considerable. I ella estava nerviosa perquè quedar amb homes quan estàs compromesa és socialment mal vist.

Una de les primeres coses que vaig fer al començar l’universitat va ser aplicar una màxima de la meva mare: fins que no neteges la teva propia merda, no ets adult. Des els 18 anys intento netejar almenys, els calçotets, que són la meva merda. Potser me prenc les coses massa al peu de la lletra.

Una de les primeres coses que faig quan viatjo és localitzar on podre penjar aquests calçotets netejats encara que siguin a mà. Filies estranyes, com les d’anar amb el carnet del Club Super 3 en comptes del DNI. 

Durant els meus mesos d’estada en pràctiques a Ucraïna vaig tenir assistència del encarregat del intercanvi en aquesta universitat. Com només parlava francès, i el meu francès començava a escassejar, ell va decidir fer el que suposo feia sovint en aquest i altres temes: deixar-lo en mans de la seva secretària.

Na Yulia té la meva edat, que llavores era de 24 i poc, però amb la diferència que 24 a Ucraïna i dona deuen ser com 40 d’home, lowmidclass i català. Ben portats, millor que els meus 24. Segons els standards de respiraboques cisgenere heterosexual ibèric l’havía de "llançar floretes”, segons els meus estandards neopuritans, no volia una pallissa ni seva, ni del seu marit, ni estar a males amb una de les poques persones que podia comunicar-me.

Probablement vaig anar a treballar l’any més caluròs dels darrers 10 anys. Més d’un dia superàvem els 40. Això allà és el sahara. Aquí també, pero millor deixem-ho en opinió d’experts com el cosí del Rajoy. El que no era opinable que deixava la roba, sobretot samarretes i calçotets amb pudor a humitat. La solució francesa, de maquillar-ho sota litres de aigua de bany no era assumible.

Davant del dilema: que faig amb la meva roba bruta, vaig començar a netejar a mà. Però a dues mudes diaries, la cosa es saturava. Vaig contactar amb la Yulia, la meva roba es feia una muntanya i una rentadora es feia més que necessària, per a preguntar-li on podia trobar un safareig o bugaderia.

Me va dir que estaven totes tancades. Khàrkiv és bàsicament una ciutat universitària. Al estiu, exceptuant els que es queden fent la mili perquè els hi toca allà, tothom marxa. Les residències tanquen, doncs els safareigs més grans de la ciutat tanquen. Les residències que queden obertes són pels estrangers, on la bugaderia és comuna i només per a llençols i cortines.

Ella, en un gest que encara avui me costa evaluar, es va oferir a netejar-me la roba. El meu cap roda pensant que si a catalunya algú m’oferis això, es síntoma que les està passant molt males. Fatals. Preferiria donar-li els diners que costa abans que fer-li netejar la meva merda, acció que me fa recordar que sóc adult.