Els records recuperats amb els ulls tancats són només com dibuixos a llapis de traçada lenta. El contrari són visions ràpides com a simples cops de llum sense consistència, enlluernen però no perduren. Així ho reconstruïm. Podem pensar que vàrem viure un fet, una abraçada, una doblement freda albada devora un ésser estimat, un sentiment confús, la vida de la mare, els ulls d’un fill, però tot això ho esbossem damunt un paper imaginari. Els records gairebé mai els representem exactament com varen succeir, ni que sigui perquè quan els rememorem no som exactament les mateixes persones que visqueren aquells fets. El pas dels dies transmuta la nostra percepció del voltant. El traçat dels anys ens modela com figures de fang, com els personatges d’una novel·la transitant l’arc dramàtic. Vivim i deixem de ser una mica cada dia. Morim i, potser també, comencem a ser mentre ens acostem al final. Els comiats perden els colors: encara que acabin bé, no deixen de ser el desenllaç d’un trajecte. Els records són dibuixos imperfectes, no importa que siguin grisos o plens de llum. #llegiresunsentiment #escriure #narrativa #relats #dolldetinta #temos #records #vida #escenes #escriptor #escritoresdeinstagram #writersofinstagram #writing #ecrivains #llibres #lliures (at Sarrià-Sant Gervasi) https://www.instagram.com/p/By8Mlz5IX89/?igshid=whp0aye9xqy0

Fa vent i una lleu boira esborrona l’horitzó. Com cada dia, des del 20 de juny, ella arriba lentament mentre observa la platja i tria un lloc. Com cada dia, també, des que jo recordo mentre creixia als estius de la vella casa dels pares vora la platja. Sempre a primera hora, jo tornava amb la comanda de la mare al forn amb la bossa de tela plena de pa i pastes, mentre la mare parava taula i bullia la llet. Com avui, que torno de buscar el pa i els croissants de l’esmorzar per a dos a la mateixa vella fleca de sempre, ara transformada en un local vintage on també pots seure a prendre un caputxino i rebosteria europea. #llibres #dolldetinta #relats #Sitges #literatura #narrativa #contes #vida #quotidianeitat #revistes #estiu #platja #mar (at Sitges) https://www.instagram.com/p/BqkLqDglWC8/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=u7uiwcxlq79h

Miro la pila de llibres que s’amunteguen a la tauleta de nit. També en tinc una altra a la sala. La meva preocupació és que no en tingui prou, que arribi la primera setmana de setembre i que ja els hagi llegit tots, llavors un buit inquietant dispararà un ressort dintre meu i sentiré la imperiosa necessitat d’assaltar la biblioteca del barri. De vegades em demano de què o de qui estic fugint quan constato que alguns d’aquests exemplars només em duren un dia, o potser dos. Amb la calor no puc escriure, no hi ha connexió possible entre cervell i dits: per això llegeixo a l’ombra de les pàgines de lectures ajornades. Hemingway va dir una cosa semblant a: «No hi ha res a contar. Tot el que cal és asseure’s davant una màquina d’escriure i sagnar»; a mi el que em passa és que a l’estiu, si vull escriure, descobreixo que el cap sobrepassa la temperatura màxima recomanable i comença a suar fins a deixar els cabells xops: no és sang, és lament. #dolldetinta #revista #lletres #llibres #narrativa #literatura #relats #vida #igerscatalunya #igersbalears #mallorca 📚📚📚 https://www.instagram.com/p/BocJycAFrIC/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=jc96oqhf74tl

Podria escriure també un diari que recorregués en paral·lel la meva vida a ciutat entre partits de futbol del Mundial de Rússia, però us enganyaria: el futbol em sembla avorrit, llarg i incomprensible. A casa tothom adorava aquest esport, de fet el practicaven amb destresa, mentre jo em convertia en un incondicional del bàsquet que jugava en lligues escolars: vaig començar com a pivot i vaig acabar com a base o ala-escolta. Créixer ràpidament té també desavantatges. La marxa a Barcelona, quan arribà l’etapa universitària, m’allunyà per sempre de les pistes de bàsquet, abandonant així el meu paper de jugador cada cop més mediocre. Barcelona, però, em proporcionà un contacte intens amb l’NBA gràcies a un amic capaç de memoritzar gairebé tots els jugadors de tots els equips de les dues conferències: tot un descobriment insòlit, ple de llargues discussions sobre la gran rivalitat entre Celtics i Lakers, entre Larry Bird i Magic Johnson. La meva primera al·lota va ser una noia que em venia a veure en secret als partits que jugàvem al pavelló de La Salle. #dolldetinta #revista #lletres #literatura #llibres #relats #escrits #igerscatalunya #igersbalears #menorca #vida 📚📚📚 https://www.instagram.com/p/BocJOCHljdR/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=1gjexuh283hhj

Escriure és més que un ofici. Només puc concebre el fet d’unir sentits narratius, com una forma d’art que ens dóna vida, que magnifica l’esperança de rescatar de les rescloses del temps fils units per la invisibilitat. M’agrada recuperar de l’oblit a qui acaba condemnat al marge de tot. Aquestes persones són notícia efímera, quan en realitat travessen fets que estem vivint cada dia i que commouen a milers de congèneres a qui gairebé no prestem atenció. Toca ara escriure amb les primeres llums de la primavera mentre arriba el mes d’abril que és el mes de Sant Jordi, un dia d’aquells que passen deixant un rastre més profund que la resta dels dies. N’hi ha moltes altres jornades de solcs pronunciats, però la diada del drac es desplega des de la distància dels dies fins que esclata al calendari. #dolldetinta #literatura #relats #revista #escriptura #bookstagram #llibres #igerscatalunya #lletres #vida https://www.instagram.com/p/BocIhkml8fD/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=npev4tvmor2

Arriba un moment en què tot sembla obrir-se camí com una simfonia irregular, tentinejant en la boira. Fins i tot un bell concert de piano adopta la forma torturada del final inevitable. El silenci pot arribar a ser insuportable quan sents el batec del cor amplificat pel desassossec. Sí, gràcies per tornar a reproduir al gramòfon el Concert número 1 per a piano de Chopin, ho fa tot més fàcil. Sóc al llit, parlant amb tu i no et veig perquè algú ha tancat les contrafinestres i el que queda de vida ara roman en la penombra. Estic tan fatigada que sento una estranya lleugeresa al cos i tot al meu voltant torna vaporós i irreal. #relats #revistes #dolldetinta #plenair #llibres #editors #literatura #narrativa #📚📚📚 #📖📖 #✍🏻

Arriba un moment en què tot sembla obrir-se camí com una simfonia irregular, tentinejant en la boira. Fins i tot un bell concert de piano adopta la forma torturada del final inevitable. El silenci pot arribar a ser insuportable quan sents el batec del cor amplificat pel desassossec. Sí, gràcies per tornar a reproduir al gramòfon el Concert número 1 per a piano de Chopin, ho fa tot més fàcil. Sóc al llit, parlant amb tu i no et veig perquè algú ha tancat les contrafinestres i el que queda de vida ara roman en la penombra. Estic tan fatigada que sento una estranya lleugeresa al cos i tot al meu voltant torna vaporós i irreal. #relats #revistes #dolldetinta #plenair #llibres #editors #literatura #narrativa #📚📚📚 #📖📖 #✍🏻

Arriba un moment en què tot sembla obrir-se camí com una simfonia irregular, tentinejant en la boira. Fins i tot un bell concert de piano adopta la forma torturada del final inevitable. El silenci pot arribar a ser insuportable quan sents el batec del cor amplificat pel desassossec. Sí, gràcies per tornar a reproduir al gramòfon el Concert número 1 per a piano de Chopin, ho fa tot més fàcil. Sóc al llit, parlant amb tu i no et veig perquè algú ha tancat les contrafinestres i el que queda de vida ara roman en la penombra. Estic tan fatigada que sento una estranya lleugeresa al cos i tot al meu voltant torna vaporós i irreal. #relats #revistes #dolldetinta #plenair #llibres #editors #literatura #narrativa #📚📚📚 #📖📖 #✍🏻