Res m'ha radicalitzat tant que veure com els meus pares es maten a treballar per a poder arribar a final de mes, com han treballat hores extra els cap de semana per poder donar-me a mi i a la meua germana qualsevol cosa que voliem.
Per això sempre, SEMPRE, estaré en contra dels grans empresaris o la gent burgesa. Odie la meritocracia, odie com els rics diuen la famosa frase "Los pobres son pobres porqué quieren" no sabeu les ganes de rebentar-lis els cap cada vegada que senc ixa frase. I mes quan es un puto empresari de merda que ha heretat tot de la seua família.
No hem de sentir vergonya per portar coses barates, o per portar falsificacions de sabates o roba, o perqué porte una sudadera del mercat o "es que les meues amigues porten un iphone i jo no". Res d'això es mereixedor de sentir vergonya, perquè tot els que tens han eixit de la suor dels teus pares.
Amunt la classe obrera, la classe treballadora, els agricultors, ramaders, treballadors de fàbriques, obrers, fontaners, fusters, netejadores, assistents. I avall els grans empresaris, els especuladors, la burgesia acomodada.
