#desnonament

Otro Desahucio parado el pasado 29 de Septiembre en el Raval (Sant Pau, 109).

+Info - ElMundo.es

Amb una violència desmesurada, el Mossos d’esquadra van procedir, el passat dilluns 25 de juliol, al desallotjament d’una família resident al carrer Andrade, al barri del Clot de Barcelona. La família, després de 26 anys vivint en règim de lloguer al pis, no podia fer front a la nova i augmentada renda que se'ls exigia.

Les imatges dels mètodes emprats per la policia per a dispersar la protesta i per a accedir a l’habitatge mitjançant escales i pel balcó, mostren que la classe dirigent i els seus sequaços policials arribaran fins on faci falta per defensar els seus interessos. En aquest cas, els interessos defensats foren els del propietari Alberto Viña Tous, que ocupà diversos càrrecs durant la dictadura franquista.

Convocats/des per la Xarxa de suport mutu, grup de treball de l’Assemblea social del Clot Camp de l’Arpa, a partir de primera hora del matí, centenars de veïnes del barri i activistes d’altres punts de la ciutat es van concentrar davant de l’edifici. A partir de mig matí, un dispositiu dels mossos -unes 20 furgonetes i 120 antidisturbis- va arribar al lloc del desnonament envoltant als qui de forma determinada i no violenta pretenien defensar el dret de la família desnonada a un habitatge digne. Després d’hores d’estira i arronsa, la policia va aconseguir, mitjançant l’ús de la força, dispersar els concentrats i entrar al pis pel balcó, davant la mirada atònita i plena de ràbia dels que estàvem allà.

L’assemblea del Clot és, sens dubte, l’expressió del moviment 15M al Barri del Clot. Cal, tanmateix, no desmerèixer la feina que l’assemblea, que és un espai divers que existia abans del 15M, ha anat fent durant els últims dos anys. L’existència d’una petita xarxa d’activistes al barri, prèvia a l’explosió del moviment del 15M, és una de les raons de la bona salut de que gaudeix l’assemblea del Clot.

Entre les prioritats de l’assemblea, n’hi ha una que és molt important: donar suport a totes les lluites, grans i petites, que es donen al barri. És en aquest context que l’assemblea, a través de la feina incansable de les companyes i companys que formen part de la xarxa de suport mutu, va ser capaç de respondre a l’amenaça de desnonament amb una mobilització que va involucrar a centenars de persones.

El fet que després de l’actuació policial del dia 25, els mitjans de comunicació del mainstream no es facin ressò de la violència indiscriminada que la policia va portar al nostre barri, mostra fins a quin punt aquest debat, el de la violència, es utilitzat quan convé per criminalitzar el moviment.

El desnonament de la Verónica l’Eliseo i els seus fills, no és ni el primer ni l’últim al que haurem de fer front en el context econòmic actual. Ara ens toca aprendre del que vam viure el dia 25 per, a la propera, fer-ho millor i aturar el desnonament.

Una cosa és clara, quan es tracta de deixar al carrer a una família, ells no tenen escrúpols. Nosaltres, no farem ni un pas enrere. A la propera: els banquers, les immobiliàries i els polítics i jutges que els donen cobertura, no passaran!