Ahir, seguint un debat a un grup de gent de Sueca al Facebook sobre els refugiats que arribaran en lâAquarius, vaig decidir participar amb un comentari per tal de fer reflexionar els qui argumenten que no tĂ© massa sentit, aixĂČ de dur-los fins a nosaltres. Dita reflexiĂł, per a la meua sorpresa, va agradar tant als que estan a favor, com a alguns dels que no ho estan tant. Desconec si realment ha fet a algĂș canviar dâidea, perĂČ vegent lâĂšxit, vos la deixe acĂ escrita a mode de breu entrada de blog, per tal de poder compartir-la amb tots vosaltres:
Imaginem que som lletres de lâabecedari. Nosaltres som A (les persones de la nostra terreta amb molts recursos), B (el gros de poblaciĂłn de la nostra terreta, quasi a dos veles) i C (els qui malviuen al carrer, a la nostra terreta). Ells, els que venen de ben lluny escapant dâuna mort quasi segura, sĂłn Z. Z estĂ a lâĂșltim lloc, exclĂČs de tot i sense accĂ©s a res.
C i B, per proximitat, poden tindre (o almenys, haurien de poder tindre) mĂ©s ajuda per lâentorn en el que es troben. Z, en canvi, si es deixa on estĂ , no pot rebre cap ajuda. Que B i C no estiguen rebent lâajuda necessĂ ria, no significa que se li tinga que donar lâesquena a Z. Lo normal Ă©s que, si realment tots som iguals, seâls considere com als C i seâls done lâoportunitat de rebre ajudes que al seu paĂs dâorigen no podrien tindre accĂ©s.
Crec que fins ahĂ tots podem estar mĂ©s o menys dâacord. El problema ve en recordar, com ja he comentat, que el gros de la poblaciĂłn som B: arribem a final de mes a mitges. Ăs lĂČgic aixĂ pensar que els B podrem acollir els Z? UtĂČpicament, vull pensar que sĂ; perĂČ jo mateix, per ara, sĂłc conscient que no vaig a poder ajudar-los directament. Al igual que, per ara, tampoc he pogut ajudar a cap C (llevat dâalgun animalet⊠perĂČ aixĂČ ja Ă©s altre tema, acĂ estem parlant dâĂšssers humans). PerĂČ no per aixĂČ mai he pensat, que si no tinc recursos per a C, potser aquest no siga el seu lloc: que seân vaja amb Z, lluny dâacĂ.
Ăs trist vore com les opinions sobre un tema tant humanitari es dispersen per comparar un Nosaltres amb un Ells, quan tots habitem el mateix planeta. Recordeu, que si per exemple els bancs cediren lâanimalada de propietats que tenen desprĂ©s de deixar sense llar a moltĂssims valencians, hi hauria lloc tant per als C com per als Z. B i C no tenen culpa de que Z necessite ajuda, perĂČ Z, i Ă©s el que mĂ©s perill tĂ© que seâns oblide perquĂš Ă©s el que mĂ©s fĂĄcil sâoblida, tampoc tĂ© culpa de la situaciĂłn de B i C. Per suposat, haver dâencarregar-se de tot un paĂs seria per a bojos i no hi haurien suficients recursos per a tots. PerĂČ Ă©s un vaixell!
Segons tot açó, la meua conclusiĂł Ă©s que tancar-los les portes Ă©s considerar-los inferiors a nosaltres; que creguem que no tenen els drets que volem per als que habitem des de fa mĂ©s temps per acĂ. I clar que els que estem per acĂ passant-ho mal hem de ser atesos tambĂ©! I sobretot els que estan pitjor que nosaltres, que no tenen accĂ©s ni a aquest grup, ni a cap aparell electrĂČnic, ni tant sols poden cobrir les seues necessitats primĂ ries! Tots ens mereixem mĂ©s oportunitats, mĂ©s ajudes, cadascĂș en la mesura en quĂš es trobe de malament. AixĂ com cadascĂș, segons les seues circumstĂ ncies, sap si pot o no ajudar-los directament. PerĂČ deixar-los fora directament, sabent que sempre hi haurĂ algĂș amb els recursos per a oferir-los una mĂ , Ă©s reduir un problema que afecta a molts en base a la situaciĂł dâu mateix i/o del seu entorn prĂČxim.
