ROGER, IDEA I MATÈRIA

El meu pas per idea i matèria s’iniciava amb un planter, un projecte de caràcter Open Source, doncs bé, a destacar en aquesta assignatura, destacaria que és un procés de codi obert, ja que el propòsit tant de l’intercanvi com del bullidor, tenen un caràcter de cooperativitat i deconstrucció de l’autoria molt notables.

Una visió grupal, la unió de diferents punts de vista sumen, i ho confirmo en veure que he desenvolupat projectes divertits i enriquidors que no haurien estat possible sense el recolzament i l’acompanyament d’altres artistes, dissenyadores, persones.

També ha sigut un camí d’introspecció, breu, però bastant intens, sobre formes de pensar, enfocant l’objectiu a la mitologia grega i el mirall, motivades per una visió que no era pas la meva.

Ha sigut una fase d’experimentació, per això mateix, no he centrat la meva cerca en referents creatius previs, sinó la prova i l’error, que en part, va ser el meu aprenentatge de creació d’algoritmes amb Grasshopper, això sí, recolzat per teòrics o comunicadors visuals que han desenvolupat grans projectes.

Les competències treballades han sigut clares: comunicació, escriptura i matemàtica, en nivells inferiors, però que marcan una continuitat d’aprenentatge necessàries tant per la meva creativitat com per la meva personalitat.

La organització ha sigut aquell avís que m’indica que hi ha línies a millorar, m’he vist una mica dispers en les elaboracions del projecte, fet que m’ha passat factura a finals de semestre. 

També dir, que m’he vist aïllat en el mapa de relacions projectuals amb les altres alumnes, ja que trobar una constant entre el món auxètic i la resta de projectes, és una mica complicat, i per això, més enllà de les relacions que pugui establir amb els projectes de la Marina Folch i la Marina Ventura, m’és molt difícil crear llaços.

Encara queda molt per establir llaços entre les meves inquietuds com a dissenyador que divaga entre la comunicació visual i allò paramètric, però sí que és cert que centrant-me en les possibilitats a les que potava, he explotat bastant bé aquests paràmetres. 

Mirant els meus projectes, com a part funcional i aspectes positius, crec que els he dotat d’una delicadesa sensible, amb coherència gràfica i explorativa. D’altra banda, com a disfuncional a part de la dispersió, crec que en termes de continguts, sobretot al bullidor, m’haurà faltat una més extensiva investigació, ja que m’havia centrat molt en el treball de les companyes i les reflexions que jo en pogués extreure.

El camí dels tres projectes:

Si bé és cert que en aquesta assignatura m’he desvinculat lleugerament d’aquesta pregunta, i dic lleugerament, perquè utilitzar el disseny paramètric com a eina de construcció d’una publicació m’ha donat que pensar, han sorgit pistes que aporten granets de sorra a aquesta pregunta.

És ben sabut que el sistema de producció actual basat en el creixement permanent és insostenible. Crear la oferta a tanta demanda, tard o d’hora, acaba afectant al seu impacte medioambiental, prenent per exemple el paper reciclat. En primera instància, quin sentit té enviar paper reciclat d’Australia a Espanya (per exemple), si només amb el trajecte, les emissions de gasos amb efectes devastadors en l’atmosfera es disparen? Quin sentit té, si el paper reciclat és fabricat mitjançant productes tòxics? Això ens dona pistes sobre la rellevància del comerç de proximitat. 

La ventatge del disseny paramètric és que en qüestió de segons, disposes d’una infinita adaptabilitat. Avui en dia, ja hi ha serveis de producció, que en comptes de fabricar quelcom i transportar-ho, envien un arxiu directament a la destinació i es troben les estructures de proximitat necessàries per produir l’objecte. Obviament, els servidors també ocupen espai, energia i generen contaminació, per això també és necessari establir un estudi sobre què és més adient en cada cas. 

La ventatge de modificar materials perquè obtinguin noves característiques, permet diversificar la producció, així, es poden aconseguir materials que siguin més amigables amb el medi ambient amb les mateixes característiques mecàniques respecte un altre que no ho sigui.

Els projectes que s’han desenvolupat durant aquest semestre els resumeixo en tres fets: diversió, diversificació i dispersió. Per una banda, la metodologia emprada amb el planter, l’intercanvi i el bullidor han obert portes a projectes i temàtiques que no m’hauria pensat i, això, és d’agraïr. M’ha permès obrir nous horitzons on la curiositat i la creativitat es donen la mà i sumen. Començava amb un projecte completament experimental, les malles auxètiques de les quals n’he extret poc contingut al llarg de l’assignatura per decantar-me a una de les meves noves passions: el disseny editorial. Ara bé, l’intercanvi ha sigut aquest pont per generar nous camins on abordo temàtiques com la mitologia i l’astronomia. 

La iniciativa, ha estat poc influenciada per referents, de fet, els meus màxims referents en aquestes tasques han sigut les meves companyes de viatge per la idea i la matèria: la Marina Ventura i la Marina Folch. M’he permès la llibertat de treballar amb reflexions pròpies (preconcebudes o no) sobre qüestions preestablertes, precisament per REconstruir-les en publicació i de pas, veure com els algoritmes poden jugar a favor. La dispersió que he viscut en l’assignatura, es veu afectada per allunyar-me cada cop més de la matèria, però apropant-me més al món de les idees i la imaginació. La dispersió també ha jugat en contra meva, durant una part del semestre, sobretot la part final, la desorganització en veurem desbordat per altres assignatures, ha afectat als meus plantejaments del bullidor, i el fet de no disposar del taller de construccions digitals com cal, m’ha obligat a buscar altres vies on allò paramètric tingués cabuda sense haver de passar per una fresadora, tall làser o impresores 3D. També crec que, per això, m’he desvinculat notòriament de la intervenció sobre materials.

Al principi de l’assignatura, escribia el que significava per a mi la idea i la matèria i, en part, he intentat seguir aquest fil després de l’intercanvi. Agafar una idea: la mitologia i la publicació, i transformar-la poc a poc i d’aquÍ han sorgit els dos projectes següents, agafant com a matèria tot allò que ens envolta, l’Univers, així trobem una relació estreta entre Idea/Mite-Matèria/Univers mostrada al bullidor.

The Endless Column. 1937. Constantin Brancusi. 

Otaared

Mercury’s Wanderer

By Neri Oxman 2014, 3D Print Euromold, Frankfurt, Germany

Named after the Roman deity Mercury (Arabic: Otaared عطارد), the messenger to the gods, the planet Mercury lacks any atmosphere, making it susceptible to impacts over its entire surface. The expression mercurial is typically used to refer to something or someone erratic, volatile or unstable, derived from Mercury's swift flights from place to place. Otaared is designed as antler-like extensions of the scapulae to protect the head. The 3D printed structure is computationally grown from the scapulae and the sternum outward generating a branched winged exoskeleton. The printed shell is designed to contain calcifying bacteria grown within a wearable Caduceus. The ultimate goal is to grow true bone structures acting as protective exoskeleton.