MIQUEL LLOR

La meva vida arriba a la seva fi l’any 1966 degut a l’arterioesclerosi. Ja diuen que tot lo bo s’acaba.

El meu treball no només consistia en escriure, també vaig traduir a persones com Alberto Moravia, Giovanni Verga, Martin Maurice i André Gide. I em van influenciar molts dels que vaig traduir, però els referets més notables van ser James Joyce, Marcel Proust, Svevo, Dostoievski i, per sobre de tots, el gran Sigmund Freud.

Els meus contemporanis són gent ben important com Carles Soldevila, Francesc trabal, Llorenç Villalonga, Josep Ma de Sagarra, Joan Puig i Ferrater i Marcè Rodoreda. Aquesta si que va estar una bona generació d’escriptors.

I no només em vaig quedar aqui, també vaig escriure teatre com la meva obra: Pas de núvols.

La meva obra més important, la vaig ambientar a Vic.

Vaig ser el germà mitjà, de tres germans, d’una família benestant. Però malauradament em vaig quedar orfe aviat. Això em va fer estar molt unit a la meva germana Esperança. I tant jo com el meu germà vam patir arterioesclerosi, però gràcies a axiò em vaig lliurar del servei militar.

Però el meu ofici sempre ha estat escriure i traduir.

La ciutat on vaig nèixer, Barcelona, el 3 de maig 1894.