Un camí per aprendre (segona part)
Acabats els estudis obligatoris, vaig decidir estudiar Cuina ja que com heu llegit, m’agradava cuinar. Quan vaig començar a estudiar encara estava igual ( 140kg,amb timidesa per anar a llocs nous i angoixa per tornar a anar a un lloc amb molta gent... però be, la veritat és que tinc molt bons records d´aquells anys, m´agradava molt el que estava fent. Ser obès i ser un noi més sensible que els demés, et fa ser més tímid, escoltes comentaris... per falta de autoestima, tot això t´ho empasses i cadascú te els seus maquinismes per gestionar-ho. He après que SEMPRE has de fer el que et digui el cor!,jo prefereixo estar sol que mal acompanyat!, és molt important ser sempre un mateix. Però be, això es va aprenent amb els anys, en aquella època 17-18anys.. era una altres cosa.
El moment clau!: va venir desprès d’haver treballat tot l´estiu a la cuina del restaurant El Trull, allà es treballava/ es treballa al 100%, jo vaig fer molta activitat Física, vaig pencar molt i la veritat és que tinc un bon record. L’últim dia de feina, desprès de dutxar-me , a casa, em vaig posar la mateixa roba que portava l’últim dia abans de treballa i que feia uns 3 mesos que no em posava, m’anava gran!, em queia!. Vaig anar a visitar un objecte que el tenia per allà oblidat, i m´hi vaig posar a sobre! I marcava 120kg-117kg!, en 3 mesos, em vaig aprimar uns 18-15kg ( sincerament, no recordo el pes exacte!!!. Ser el meu pes màxim140kg i el pes que vaig assolir voluntàriament 85kg).
Per tant, torno a casa i continuo els estudis de Cuina, amb uns 18kg menys!, l’autoestima començava a renéixer, em trobava millor, em veia més prim, per tant, m’obro molt més cap els demés!. El segon any de curs, va anar molt be, vaig aprendre moltes tècniques culinàries, vaig viure moltes coses noves i vaig començar a fer més bondat, menjava menys i em movia més. Evidentment, estava molt més be anímicament, ja que estava fent una cosa que m’agradava, i tenia uns bons companys.!. Mica en mica, m’anava veient diferent!, encara recordo quan em vaig veure la nou del coll!!!, com és lògic, a mesura que anava reduint de pes, tot jo anava canviant!.
Però a la llarga, tot surt!, al cap de pocs mesos, vaig patir una apendicitis que es va complicar i vaig estar ingressat 3 vegades a l’hospital en un període de 4 mesos ( degut a no poder fer la incisió) Amb els anys, vaig entendre el motiu d´això, tants anys acumulant tanta porqueria i més la pèrdua de pes tant ràpid... per algun lloc han de sortir les coses que no sabem com gestionar.Aquí vaig aprendre moltes coses!, no fer-se mala sang, gestionar les coses, expressar sentiments, fer i dir el que et marca el cor, viure sense pors i un llarg etc..que a dia d´avui, encara intento aplicar-me!
El meu interès pels llibres de Salut, va anar en augment, el primer que vaig llegir, va ser “La Nueva Antidieta “de Harvey y Marilyn Diamond. Aquest llibre em va agradar molt, haig de dir, que per aquella época, estava arribant en el meu objectiu de 85kg.Una cosa molt important, era que ja podia anar a qualsevol botiga de roba!, feia una talla més corrent, fins i tot vaig tornar a fer un 47 de peu.
A nivell alimentari, vaig seguir varies tendències d’alimentació, vaig ser ovo-lacto-vegetarià durant casi 2 anys, també vaig seguir les pautes d´alimentació de la “antidieta”, que bàsicament, consisteix en menjar moltíssima fruita,sucs,germinats,també un altre període de prendre’m molta suplementació, llavors vaig tornar a menjar de tot , període macrobiòtic....etc. El cap de poc vaig decidir estudiar Dietètica i Nutrició!, vaig disfrutar moltíssim, vaig descobrir la meva vocació!.
Amb els anys, he arribat a la conclusió de que hem de menjar de tot!, som omnívors, els problemes de pes venen pels excessos i/o per les mancances ( de manera general) , si tu et passes menjant un aliment, el més probable és que s’acumuli...per tant, perdre pes, consisteix en una cosa molt important!, Consciència!, consciència del teu excés de pes, consciencia del que fas malament i llavors, aplicar-ho, fer el canvi!, no hi ha miracles, tot canvi és possible amb una bona predisposició
Quan ets conscient dels problemes, llavors, tens més facilitat per voler-los millorar!
Els que em coneixeu de les xerrades, m’haureu sentit a dir que no m’agrada la paraula DIETA, no crec amb dietes, una cosa, són maneres de menjar, per exemple, ser vegetarià, una altre cosa, és fer una dieta més o menys estricta simplement per perdre pes, aquí és on estic en contra,jo ensenyo a menjar! No m’agrada el concepte de Dieta, perquè en la majoria dels casos, la gent, torna a recuperar el pes perdut . Han perdut temps i no han après res!.
Bé, desprès de tot aquest discurs, ja sabeu una mica més de mi!. Espero que hagiu trobat interessant el que he explicat. Estic disposat a contestar preguntes i rebre comentaris vostres.Encara hi ha més cosa per explicar, que segurament més endavant en parlaré ( canvis físics, adaptacions.....)
Actualment intento menjar be!, disfruto moltíssim cuinant i menjant, i a dia d’avui, ensenyant a la gent! No crec en modes, tendències, miracles... crec que tothom pot millorar si s´ho proposa!.
L´alimentació és molt important, però no és l’únic factor per tenir una bona salut.