Herejes
Desprès d’haver gaudit tantíssim amb la darrera novel·la de Padura, Como polvo en el viento, tenia ganes de tornar-lo a llegir, tot i saber que no seria el mateix, ja que havia llegit feia temps altres novel·les de la sèrie Mario Conde, el seu detectiu protagonista. En aquesta ocasió, però, el fet que la història girès al voltant d’un petit quadre de Rembrandt, em va acabar de decidir.
La història transcorre principalment en dos temps. Per una banda, al 1939, quan el nen Daniel Kaminsky i el seu tiet esperen, a L’Havana, l’arribada d’un vaixell ple de refugiats alemanys que fugen dels nazis en el qual hi ha els seus familiars, que porten amagat el quadre, herència familiar. Per altra banda, al 2007, quan el quadre surt a subhasta i el fill del Daniel, l’Elías, decideix viatjar des d’Estats Units cap a L’Havana per mirar d’esbrinar què va succeïr amb el quadre, tasca que li encarrega al Mario Conde.
Tot i que no és, ni de lluny, tan magnífic com la seva darrera novel·la, es llegeix amb interès. Ben escrit i sembla ben documentat, tot i que algun capítol en el que retrocedim a la creació del quadre es faci una mica pesat. Tot i així la recreació històrica de l’Amsterdam de Rembrandt m’ha semblat genial.
Es pot llegir perfectament sense haver llegit les anteriors de la sèrie protagonitzades per Mario Conde (jo només n’he llegit un parell de les 7 anteriors), però tot i així jo recomano sempre començar les sèries pel principi, encara que no sempre ho faci...
















