𝒉𝒖𝒏𝒕𝒆𝒓

𝚠𝚑𝚒𝚌𝚑  𝚏𝚘𝚕𝚔𝚕𝚘𝚛𝚎  𝚌𝚑𝚊𝚛𝚊𝚌𝚝𝚎𝚛  𝚊𝚛𝚎  𝚢𝚘𝚞?

          ——         THE     MIRRORBALL

you     adopt     traits     from     people     you     like      —     mimicry     is     flattery     but     sometimes     the     IMPOSTER   SYNDROME     gets     overwhelming,     &     you     think     you’re      𝚒𝚗𝚐𝚎𝚗𝚞𝚒𝚗𝚎.                it’s     hard     to     feel     like     anyone     knows     you     when     you     don’t     know     yourself.                you     do     not     exist     only     in     relation     to     other     people.                you      might've      had     trauma     at     a     young     age,      &     now     you     feel     like     you'll     never     know     who      you     would've     been     IF   IT   WEREN’T   FOR    THAT.                you     remember     your     childhood     friends      &      think     of     them     often,      wondering     if     they're     doing     okay     &     if     they     think     about     you     too.                you     ache     to     return     to     a     part     of     yourself     that     feels      𝚕𝚘𝚜𝚝.                maybe     you     should     GO   INTO   THE   WOODS   &   SCREAM.                your     songs    :    my     tears     ricochet,      mirrorball,      seven,      epiphany.

            ————       𝙸𝚃   𝙸𝚂𝙽'𝚃   𝚄𝙽𝚃𝙸𝙻     far     later     in     the     morn     when     he     finds     the     gift,     haphazardly     bundled     in     old     brown     paper,     but     so-carefully     set     to    the    foot    of     his     bed.              it     gives     gaspard     pause,     in-so-much     as     he     suspects     its     giftee     :     SO   FEW   WOULD   DARE     tread     this     far     into      the     tavern,     knowing     how     to    do     so     without     getting     caught.               trailing     fingers     over     the     rough-done     wrappings,     he     notes     the     edge     of     brine     &     salt.               in     the     confines     of     his     room,      gaspard     allows     the     melancholy     —     the     slopes    of     his     profile     hewn     from     weathered     stone,     battered     by     shifting     tides     of     REPOSE     &     REGRET     in    equal     measure.               roots     of     wonder     crack     the     surface,     parting     paper     to     reveal     their     render,     done     in     lines     so    delicate     for    such     large     hands.                𝚑𝚎'𝚜   𝚐𝚘𝚝𝚝𝚎𝚗   𝚋𝚎𝚝𝚝𝚎𝚛 ,      &     in     such     a     short     time,    as     well.               their     smiles     beam,     locked     in    place     pictured     as     they     had     been,     &     GASPARD     WISHES     THIS    WERE     HIS     REALITY.