Els Piera de Les Corts

Al Carrer Sagunt, 92 hi ha la casa pairal de Cal Ros del Maiol que actualment és una escola. La poca història que s'ha trobat sobre ella està explicada en la web del propi centre : "El CEIP PERÚ es troba ubicat al barri de Sants, en una casa pairal situada al carrer Sagunt, números: 90,92 i 94. El propietari de la mateixa, Sr. Antoni Piera i Comas, molt possiblement dedicat al transport de mercaderies, disposava d'un edifici annex, habilitat per les quadres i d'un gran pati posterior, que li devia facilitar la càrrega i descàrrega.

Aquest pròxim 8 de juliol s'ignagura l'exposició del XIXè Premi Nacional Telax d'art contemporani i avarguandista a la Galeria Antoni Pinyol de la ciutat de Reus. En la qual ha participat l'Àurea Bellera presentant l'obra "S(h)e wishes 01" la qual ha resultat guanyadora del premi. El passat dia 28 de maig el jurat format per : Joan Casals, Josep Maria Guinovart, Rosa Ricomà, Albert Isern i Rafael Arasa després de la deliberació on van analitzar i valorar els diferents dossiers presentats pels artistes van decidir l'obra guanyadora, que com hem dit anteriorment ha estat : S(h)e wishes 01.

A mitjan segle passat, el cognom Piera era escampat abastamennt per tot el pla de Barcelona i els voltants, puix d'aquella època hi ha notícia que nombroses famílies que l'ostentaven estigueren establertes a les Corts (recordem els carrers Gerard Piera i Madrona Piera, i el passatge Piera, avui encara existents), a Gràcia, a Sants (cal Ros del Maiol) i en altres indrets de l'actual zona urbana de Barcelona...

Aquests dies ha caigut a les meves mans un llibre sobre tres barris de la ciutat de Barcelona : Sants, Hostafrancs i la Bordeta. El llibre titulat "Sants, Hostafranchs, La Bordeta. Itinerari per tres Barris de Barcelona" de Josep Maria Vilarrúbia-Estrany editat per La Busca edicions SL ens serveix per conèixer una mica millor la història d'aquests tres barris fent un recorregut pels seus carrers. L'autor ens demostra el coneixement de la matèria que exposa al llarg de tot l'itinerari, segurament degut al fet que la seva família ha conviscut des de fa més de 100 anys en aquesta zona. cosa que es evident amb el munt d'anècdotes explicades al llarg del llibre. El més interessant però, es com sempre, quan trobem algunes paraules on es parla de la família Piera. En aquest cas trobem dues referències :

Solució : El carrer de Santa Eulàlia es va dir de Mitja Galta durant els anys de la Segona República, època en què l’anticlericalisme abolí totes les mencions religioses dels topònims hospitalencs. Aquesta denominació de “mitja galta” és general al país i s’aplica a les vies que només tenen cases en un costat. A l’Hospitalet, “semblar el carrer de Mitja Galta” significava estar desballestat o incomplet, i s’aplicava a feines inacabades, festes deslluïdes o famílies poc avingudes. "

Podrem veure i escoltar la versió que va fer Carlos Gardel del tango Patadura dedicat als jugadors del Barça : Josep Samitier, Franz Platko, Josep Sastre,Vicenç Pierai Ricardo Zamora que passaven per un mal moment a causa de les derrotes en una gira que va fer el FC Barcelona per Argentina i Uruguai. En definitiva, una mostra de l'amistat que professava el cantant als jugadors del Barça.

"Al sud-oest del terme de les Corts, al punt on la Travessera creuava la riera Blanca i on actualment es troba el complex esportiu Picadero-Blaugrana 2, hi havia una petita casa de pagès -posteriorment transformada en taverna o parador- coneguda com a Can Tané o Taner, perquè aquest fou el cognom de la família que la construí i habità durant anys..."

Com fàcilment es pot deduir, pel títol de l'entrada del bloc, la solució era : Pere Cusola Piera. Llegint detingudament l'article podem saber que va néixer l'any 1919 i que era fill de la família de masovers establerts a Can Planes. Seguidament ens parlen de la venta de la masia per part dels propietaris al FC Barcelona per poc més de 6 milions de pessetes, del diàleg entre el president del Barça, Agustí Montal Galobart, i el masover, antic atleta del club. Ens expliquen la vida d'en Pere Cusola al servei del club posteriorment, així com la seva mort el dia 27 d'agost de 1987. Però de la família Cusola - Piera ben poca cosa ens diu.

En aquest arbre podem veure que la mare de la Maria Matalonga Piera és Maria Piera i Alegre, així com els seus avis materns Bonaventura Piera i Carme Alegre. Dels avantpassats d'aquesta branca ja n'haviem parlat anteriorment en altres entrades en aquest bloc : "Els descendents de Bonaventura Piera".

Fent una cerca per Internet he pogut trobar el número 6 dels Quaderns d'estudi. "Coneguem Les Corts : Materials per al coneixement del districte. El món rural a Les Corts." "Un mas establert emfitèuticamnet : Can Grau. Al bell mig de Les Corts Velles, a l'actual carrer de Les Corts i en el solar que avui ocupen els edificis Trade, s'alçava un dels masos més emblemàtics del terme : Can Grau. Del primitiu edifici hi ha molt poques dades; se sap, però que l'antiga casa fou refeta el 1736, tal com constava a la façana, i que l'última restauració datava de l'any 1901.

Concretament parlem de dos dels fills del matrimoni entre Pau Piera Mans i Rosa Esteve, en Francesc i l'Enric. Durant la matinada del 6 al 7 d'octubre de l' any 1934, Francesc Piera i Esteve es va unir al comboi que va sortir de L'Hospitalet de Llobregat cap a Barcelona per a anar a defensar la Generalitat de Catalunya. Durant aquell dia Lluis Companys havia realitzat la declaració de l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola, cosa que va comportar la declaració de l'estat de guerra per part del govern central. Francesc Piera va morir durant el trajecte per la carretera del Morrot, a conseqüència que soldats van disparar contra el dos camions del comboi a prop de l'aeronàutica. La seva mort va ser publicada a La Vanguardia dies després. Els seus amics li rendiren homenatge publicant diversos escrits en els diaris Espill i Llibertat.