* KNOCKOUT !

                        melancholy    seeps    through    the    cracks    of    tension   ,     pierced    tongue    pushing    ‘gainst    the    roof    of    own    warm    mouth   .      there    is    a    release    of    air    from    stuttering    lungs   ,     shoulders    hunched    in    indifference   .            ❝             y’can’t    do    that   ,     john   .     y’cant    just           beat    on    whoever    the    hell    you    want   .             ❞             words    are    drowning    before    they’ve    ever    reached    the    surface   ,    like    grasping    at    straws   .            ❝             ‘s    not    right   .    THEY’RE    KIDS   .            ❞