Almeta Blanca

Mascara blanca i pura que supura per las suyas negras grietas desesperacion liquida, ara dixa de reflexar la personificacion de l'amor que teneve dintro de la mia mente.

Grietas de negro liquido chinchorriant, como podez fer-me sentir una calma tan intranquila? La pena que tanto m'escorcotava per dintro, ara me dixa bafo, con una ranura ta emplir.

Dos, tres, quatre hombres me fan morisquetas i me besan las mans, el cuello, la boca; cruçan con yo las suyas miradas espurniants i plenas d'emocions gorgotiant.

Gorgotian i m'emplenan, pero m'emplenan de qué?

Acluco els ulls buits i febles, tot acotxant-los dolçament amb les meves parpelles, donant llum verda a la foscor més negra.

Els llençols es mouen harmònicament al ritme del meu pit mentre acaronen la meva ànima, que es desfà lentament sobre el matalàs.

! ? !

La mala astrugància se'm fa evident deu segons en aclucar els ulls, malestruc com soc, l'insomni ha penetrat els llençols ara aspres.

La panxa, que hauria de tindre la boca segellada, es buida mentre el temps s'esmicola i renega ja ben entrada la matinada.

Somni fi com fil d'aram, nit de ment pensant.

Feta i fixada la fina teleta,

fiça i mata palometa o voleta.

Fiçada i dintro d'un farcel ficada,

voleta volava, pero ara minjada.

Aranya aranyeta, fila fils en la finestreta.

L'exoesqueleto de grataciels i pisos de formigon dixa difuera de la ciudat el paso del tiempo i tot el que l'acompanya.

L'agüerro que prometeva fuellas calidas, plevidas fredas i l'olor chipiada des fongos no arriba este anyo a la mia vida.

I con l'algaraban des coches i una caçadora en la man, voi a treballar de nuet, deseyando tornar a ulorar l'agüerro bell dia.

Tiempo de cambio, las fuellas fan camín ta amostrar-me la senda que es mios uellos ciegos quieren veyer.

Una luenga extranya, una tierra desconeixida i un futuro incierto que veigo solo en la pantalla del ordenador.

Plevida u més sequera? Veiran arribar es mios uellos el dia en que como las fuellas yo tamién alze el vuelo?

en farem un fogar i un paisage.

-Labordeta (original en castellano)

Arribo a la zaguera planta i una luz tenue m'amostra d'an sale l'escuridat que m'encorre i an el tiempo ye en pausa. 

El cado fosco iluminau i de vez atalayau per es uellos del ente con piel de cunil m'aguarda.

Giro la clau i ubro las cadenas que ligan a Cerberus. La puerta de l'infierno no se trobava més abaixo?

El soniu de l'augua me banya las orellas en un mar d'esperança i como una plevida de verano voi enta la cocina.

Las fiçadas de fambre me fan veyer el forau que m'ha feto la falta de minjar; difícil d'emplir antes no arribe la sequera.

Sin saber quantas gotas d'augua restan ta que l'ente s'ixeque, prengo seis simients de menglana a amagatons.

Mi girmana no fa més que plorar.

Gemeca perque no quiere estudiar

I encara que leva horas sin parar,

No pareix que se n’haiga de cansar.

---

Quí va esconjurar ixa maldicion astral?

Quí va sentimentalizar la mia estabilidat mental?

Quí m’astralia como el fa a la madera l’astral?

Talment ixa voceta?

Ixa que canta i parla dende la profundidat de la mia ment?

Hm.. No creigo, ella no puet fer que es fantasmas sian reals.

Ni que m’haiga entrepuçau con ixas aparicions paranormals.

Que me van dixar roi tot emplindo-me d’afalagos las orellas,

Ta dimpués esplampar-se como la gent el fa de las avellas.

Fendo que la voceta me faya permenar-me constantement.

En las estrelas ye escrito que m’han de fer mal.

Quí ye ha trigau ta yo este gorgotiant camín lacrimal?

La fredor de l'agüerro invoca el bafo que no veieve dende la primavera.

El nas, las orellas, las mans i es peus son a man de l'esprito de la fredor,

que con es suyos didos m'acaricia i congela es mios.

El fogaril plen de fullín demanda que l'esfullinen,

mientres la manta bien toveta que me tapa paix intentar retener-me.

Foi un sospiro i en quatre segundos quito la nieu del fogaril muerto.

Una pinocha, dos lenyons i tres branquetas dimpuesas,

el fogaril vive i crema con el fuego a l'esprito de la fredor,

tot calentando-me es caixets mientres m'acoflo al sofa i cluco es uellos.

Entro a la tristura verde del pasadizo de la tercera planta. Quí va fer que es pasadizos fuesen d’esta color?

La gent d’este forniguer va d’aqui enta asti i d’astí enta allá troballando al serol del munton de fayena que ha de fer-se.

Mientres camino tot pasando cada puerta, foi golladetas enta dentro a es mundos estricallaus per las maladias, i equivocando-me, deixo a ixes mundos anieblar la serenera de la mia ment.

Torno a la mia realidat. L’infermero que m’hevan asignau no troballa hue i han de trobar-me-ne a belatro.

La mia mirada se desvia atra vegada enta el depriment gomito de color que van emplegar ta cubrir las parets i deixo dragar-me per la escurina resultant d’ixa triga de colors.

Una infermera dimpués, finalment escomienza la mia primera jornada limpiando-li el cul a un sinyor que ya teneva prou anyos.

El maitín pasa agafando-se al reloj i estirando-ne las sayetas; pero finalment, entre ixaringas i pindolas foi una pauseta ta minjar.

El pilar que empara el mio tozuel empecipia a fer-me mal de tan estar dreto i siento las cervicals reblar devant la presion como el va fer Pilar Prim.

Torno a la tercera planta i chafo el suel verde fosco que paix estar plen de molsa i plantas d’alguna montanya, i per l’ubaga d’ixa montanya camino solenco dezaga la mia infermera.

La tarde va pasando més tranquila i la mia ment ya s’ha adaptau a las amputacions, necrosis i a las parets de liedras.

[ARA] Tos deixo este mapa ta que veigaz una aproximacion a la zona histórica de l’aragonés, que ye la zona on ha estau parlau dica el sieglo XX. Antes se parlava en multos atros lugars i comarcas, pero l’aragonés ha iu reculando dende l’edat meya dica hue, que s’ha quedau en es Pirineus i en la suya redolada. 

[EN] On this map you can see an approximation to the historical range of the Aragonese language, which is the zone where it was spoken until the XX century. Before this century, Aragonese was spoken in plenty of other towns and regions, but the language has been replaced by Spanish in some territories since the medieval ages. Nowadays it’s spoken mainly on the Pirynees and its surrounding areas.

Mientres dende el sofá la miro per la lucaneta.

I tot agafando el coixín esfilorciau,

M'apresto ta fer una clucadeta.

Qué chica te quedas,

Qué curteta!