❤ YOU ARE THE ONE ❤

Hem estat com una tempesta lliberant-se sobre l'oceà. En aquella profunditat en la que mai ningú hi arriba, ni tan sols la llum. Molt al fons, tant, que a vegades no podiem tornar a la superficie. Una catàstrofe del color dels teus ulls. Allà estaves tu, davant meu, jo perduda, concentrada únicament en la teva respiració, tu descordant-me el sostenidor, i sense paracaigudes... Només amb preservatius, o ni això. S'havia fet de dia repentinament, no haviem vist la sortida del sol, estavem massa ocupats l'un amb l'altre. O és que els nostres petons duraven lo suficient per mantenir els ulls tancats i oblidar-nos de la llum. Pots recordar-ho? Notar com s'abracen les nostres llengües? El contacte total dels nostres cossos... Amb les puntes dels dits ens dibuixavem rutes imaginaries per tot el cos. Totes conduien a un punt, i totes semblaven no acabar mai. Retrassavem l'orgasme per voler caure en el plaer infinit només fent l'amor. Ningú ho entendrà mai, tot i no haber dormit, em pensava que seguia somiant, perquè mai m'he pogut acostumar a res bonic. Em semblava que tot era un somni, un somni d'una d'aquelles nits de no poder dormir, en les que per fi havia pogut tancar els ulls. I és que en aquelles nits d'insomni, l'únic que podia fer era esperant-te, fins i tot sense saber qui erets. Jo simplement m'estirava al llit i notava un buit en el que no podia arribar amb els braços. Era massa freda, aquella aussència prolongada. Aquella soletat. La necessitat constant. Ens vam trobar molt més abans del que ens sembla, un dissabte, una nit d'estiu, després de plorar mil preguntes... En aquell riu, allà estaves tu, fent-me veure que potser tu, i només tu, eres la resposta a totes les meves preguntes.