#tsoadb

it     was     said     to     be     an     honor     to     meet     a     patron     of     the     water     goddess,     najivik,     back     in     those     days.     as     much     as     they     were     considered     wild     and     untamed,     they     were     also     known     as     to     be     people     who     could     never     deny     a     request     for     help.     the     aquasancts     would     help     you     if     they     thought     your     intentions     were     sincere,     even     if     that     meant     that     they     would     have     to     pay     with     their     own     lives     for     it.

she     hadn't     heard     of     a     place     that     sacrficed     vanity     and     desires     for     discipline     that     sounded     more     capable     than     carlotta,     but     she     believed     that     was     mostly     because     of     the     caelisancts     that     resided     there.     she'd     heard     their     icy     glares     were     a     contrast     to     their     cool     temperament     and     only     the     most     desperate     ones     would     go     to     them     for     help;     not     because     they     wanted     something     in     return,     but     because     they     were     the     hardest     to     find     and     impossible     to     convince.

solisancts     were     not     bad     people.     no,     they     were     powerful     people.     they     lived     by     their     own     principles,     deep     in     the     reeking     underwood     of     alta     lun.     rarely     did     they     ever     come     out,     always     lurking     behind     wet     foliage     for     secrets     and     weaknessess     one     only     showed     when     one     was     not     looking.