"El hundimiento" d'Albert Rivera.
M'havia proposat no parlar gaire de polĂtica, però com que Ă©s l'Albert Rivera tampoc no trencarĂ© aquest principi. Vull dir que em referirĂ© a la seva faceta com a tuitaire i crĂtic de cinema. I Ă©s que l'altre dia va encetar un cinefòrum amb aquest tweet*: “En estos momentos emiten 'El hundimiento' en la Sexta 3. Gran pelĂcula.Cuando el nacionalismo llegĂł a la barbarie.Aprendamos de la historia.” https://twitter.com/Albert_Rivera/status/352178942511296514
Molt bĂ©. Assumim, doncs, que tĂ© raĂł. Que el cas de Catalunya pot ser que acabi, realment, com la pel·lĂcula “El hundimiento” sobre Adolf Hitler. Podria passar, com tot a la vida. El primer que hauria de succeĂŻr, això sĂ, Ă©s que Catalunya envaĂs alguna cosa. Podria ser França, Espanya o Andorra que (com diuen en futbol) Ă©s un rival mĂ©s assequible. Per això cal un exèrcit. I segons diuen, Catalunya ni en tĂ© ni tĂ© cap intenciĂł. Això ens dificulta la invasiĂł. ÂżCom ho fem? ÂżEnvaĂŻm amb confetti? ÂżAmb calçots? ÂżAmb garrapinyades i ratafia? És possible que un exèrcit de gralles fos igualment temible, però no estĂ comprovat que resisteixi un atac nuclear. TambĂ© hi podriem enviar una legiĂł d'ukeleles (una lluita mĂ©s subtil, mĂ©s silenciosa, mĂ©s d'anar calant el desĂ nim a poc a poc en les defenses rivals) o fins i tot enviar-hi el Dr. Estivill, el Kilian Jornet o el Josmar. D'acord. Assumim ara que un exèrcit d'ukeleles comandat pel Josmar, en un gest d'heroĂŻcitat bèl·lica que deixaria en ridĂcul al pobre Rafael de Casanovas i amb el qual podrĂem escriure 50 Victus, fos capaç d'envair França. ÂżCom ho mantenim? Si no podem mantenir ni la corresponsalia del Pere Codonyat a PerpinyĂ . ÂżHaurĂem de creure que una hipotètica independència de Catalunya no sols fos viable econòmicament sino que podria crèixer i amparar nous territoris? Això aniria en contra del que diu l'Albert Rivera i el seu partit. Però no hi fa res, continuarem pensant que Ă©s possible que Catalunya acabi com a “El hundimiento”.
Jo he vist la pel·lĂcula i, tret que em quedĂ©s adormit una estona (no Ă©s la meva pel·lĂcula preferida, ja ho he dit) no vaig veure que comencĂ©s amb una consulta popular no vinculant. Tampoc amb un concert d'un cantant jubilat com el Lluis Llach, una cadena humana, o ningĂş fent la onada com al futbol. ¿És possible que l'Albert Rivera es confonguĂ©s amb un muntatge on Hitler s'assabenta que el Sergio Ramos ha de tirar un penal? Però a la pel·lĂcula no hi surt, això. Jo l'he vist i no surt ni tan sols el Mourinho (ai, a veure si em cauran 6000 euros per dir això...).
Una altra possibilitat Ă©s que es referĂs a que els independentistes acabin tractant els no-independentistes com els jueus de la pel·lĂcula. Ah. Però aquesta idea d'extermini sembla una mica contradictòria amb el fet de mantenir la nacionalitat espanyola pels qui ho vulguin i el castellĂ com idioma oficial. TambĂ© podria ser una tĂ ctica sibil·lina per fer el contrari. Que els castellanoparlants es confiĂŻn i, quan es despistin, zas, els posin a fer treballs forçats. ÂżPerò com ho farĂem això els catalans, si som uns bledes? Si quan pugem a un taxi i el taxista parla en castellĂ canviem l'idioma, esporuguits. Els nazis (els bons, els de veritat) s'avergonyirien de nosaltres. Podria ser tambĂ© que a l'Albert el confonguĂ©s que al Concert per la Llibertat sortĂs un senyor cridant “Visca Palestina”. Però aquest senyor tambĂ© era obertament gay (i si no ho Ă©s, demano disculpes un altre cop) i això potser l'induĂŻria a pensar que volem ficar tots els heterosexuals en cambres de gas. I tenint en compte que l'Oriol Junqueras (EP, NO EM VOLDRIA PRECIPITAR) sembla ser heterosexual, significaria eliminar el principal valedor de la independència nomĂ©s aconseguir-la. La tĂ ctica de la mantis-religiosa.
Potser el que ha passat aquĂ Ă©s que hem exagerat una mica, ja ho tĂ© això el twitter. I no em refereixo a que “El hundimiento” sigui una GRAN pel·lĂcula (no estĂ malament). Ara bĂ©, celebro que els polĂtics ens animin a veure pel·lĂcules sempre que no ens les facin empassar. (Cal distingir entre realitat i ficciĂł: si no, aviat no distingirem entre un cop d'estat i un referèndum). De fet, li proposo un nom pel seu cinefòrum: Ciudadano's Kane. Amb pel·lĂcules com “QuĂ© he hecho yo para merecer esto” sobre el ministeri de Wert o “Lo que el viento se llevó” sobre els drets socials en temps de crisi. Un lloc amb pel·lĂcules de tots els gèneres, menys de cinema independent Ă©s clar. I no passa res. Que hi ha gustos per tothom, es pot defensar qualsevol tipus de cinema sense dir mentides ni caure en l'exageraciĂł.
Per cert, si li agraden les pel·lĂcules de genocidis li recomano Hotel Ruanda (una pel·lĂcula similar al que passa a BirmĂ nia). Ni que sigui per, de tant en tant, canviar la metĂ fora dels nazis, que ja cansa.
*Només per poder veure l'Albert Rivera discutint d'història amb el Bernat Desclot ja dono grà cies a Déu per la invenció de Twitter.











