Tan sols que mâestimĂ©s... nomĂ©s voldria aixĂČ, llavors jo li donaria tot. Li faria lâesmorzar, li gravaria la seva mĂșsica preferida, la duria a sopar i al cinema sense que mâho demanĂ©s, recordaria sempre el seu aniversari, els noms de tots els seus parents, i faria el possible per caureâls bĂ©. La portaria on em demanĂ©s, sense qĂŒestionar, li deixaria escollir sempre quina pel·lĂcula lloguem o on anem a prendre alguna cosa. Conduiria jo sempre, o la deixaria conduir a ella, tant m'Ă©s. Li escriuria petites nyonyeries, li deixaria post-its per tot arreu, li regalaria flors quan menys sâho esperĂ©s, sabria quin Ă©s el seu color preferit (si no mâequivoco, el turquesa), el seu cantant o grup, la seva sĂšrie, el seu actor o actriu, faria el que fos per fer-la feliç; perĂČ per sobre de tot aixĂČ, aquests gests materials, li demostraria dia rere dia com lâestimo i com Ă©s lâamor de la meva vida.
NomĂ©s mâha de dir que mâestima...Â









