#propostes

Sobre la crisi de la premsa de paper i de com seran els diaris en el futur, s’han escrit un munt d’articles. D’una banda, alguns diuen que al paper li queden quatre dies mal comptats, de l’altra , que nomès subsistiran els grans diaris i que la resta hauran de tancar barraca. El moment actual ens indica que els diaris de paper estan en una autèntica cruïlla on no hi ha cap cartell informatiu que indiqui quin serà el camí més correcte per trobar la sortida de la crisi en general i, molt concretament, dels diaris de paper.

En el món de la comunicació dels diaris de paper s’ha entrat en una mena d’espiral on la crisi econòmica està generant una perdua de publicitat i com a conseqüència, una forta baixada d’ingressos en aquests mitjans. Segons les darreres dades, la publicitat en general pot caure a xifres similars a la dels anys 90 i la caiguda d’ingressos en publicitat en els diaris de pagament pot arribar enguany a un deu per cent menys comparant-la amb la de l’any 2010, i encara pot baixar més. Això vol dir que per a quadrar el compte de resultats, les empreses periodístiques hauran de reduïr molt més els costos de producció dels diaris i això comportarà una reducció de personal, un aprimament en el número de pàgines dels diaris i, evidentment una pèrdua de qualitat en la premsa diaria de pagament.

Degut a aixo s’ha de creure que una part, encara que sigui petita, del lector actual s’allunyarà dels diaris, i si a tot això s’afegeix la poca lectura de la premsa escrita de la gran majoria del públic jove -que no se sent atret per la lectura dels diaris de paper i si molt per la d’Internet i les noves tecnologies- es pot confirmar allò que tothom sap: els diaris de paper cada cop tenen i tindran menys vendes.

Davant d’aquesta situació els diaris s’aniran decantant pel format digital encara que, segons els estudis sobre aquests nous mitjans, diuen que un diari on-line no arriba a ingressar en publicitat ni el 10% del que pot facturar un diari fet en paper. La viabilitat d’un diari digital avui és molt dubtosa per no dir inviable i sembla ser que tot el que fan les empreses periodístiques a Internet és traslladar el diari de paper a un suport tecnològic nou. Cal suposar que, encara que perdin diners, ho fan per a no perdre el tren de la nova tecnologia i recuperar un lector que no compra diaris de paper.

De tots els escrits que s’han fet sobre la crisi de la premsa n’hi ha un que dóna una idea de com poden ser en un futur una part dels mitjans de comunicació fets en paper on diu: “Els diaris que sobrevisquin ho faran probablement amb algun tipus de contingut híbrid: anàlisi, interpretació i periodisme d’investigació, dins d’un producte imprès que apareixarà de forma no diària, combinats amb una constant posada al dia i interacció a través de la xarxa.” (Philip Meyer)

Casualment aquests tipus de mitjà fa anys que existeix en països del nostre entorn i en tenim exemples com el SonntagsZeitung o Le Matin du Dimanche de Suïssa, Le Journal du Dimanche de França o L’Expresso de Portugal, entre d’altres.

Aquests periòdics dominicals van sortir al mercat quan Internet no existia o estava en les beceroles però, en el moment que es van decidir a utilitzar aquesta nova tecnologia fent diaris digitals, van saber treure-li el màxim de rendiment. Avui continuen aprofitant amb molta traça les sinèrgies amb el periòdic que venen al quiosc, mantenint els ingressos per publicitat en paper i augmentant-los gràcies als diaris digitals i tot plegat amb un cost mínim.

En el nostre espai comunicacional català no existeix un producte d’aquestes característiques i aquests model de periòdic podria ser una alternativa a la problemàtica que estan patint alguns diaris o la possibilitat per alguna empresa de comunicació que volgués treure un nou producte al mercat.

Mirem els avantatges d’aquest producte:

Un diari dominical és l’únic nínxol de mercat que no ha estat cobert dins del nostre marc comunicacional.

És un producte que funciona perfectament en altres àmbits lingüístics com Suïssa, Portugal, França o Anglaterra.

Surt a la venda el dia que hi ha més demanda de premsa i que s’inserta més publicitat.

El cost de la plantilla per a fer aquest periòdic, comparat amb la premsa diària, és de baix cost.

Es un mitjà que pot arribar a tot l’àmbit lingüístic amb més facilitat, els costos econòmics en distribució son molt més baixos que distribuir un diari. El País Valencià i les Illes són zones majoritàriament orfes de productes fets en català i no tindria cap competència en aquest idioma i menys amb aquest model. Un periòdic d’aquestes característiques podria ser l’única manera d’arribar amb un mitjà en català a tot l’àmbit lingüístic amb una certa garantia d’èxit.

El cost d’una subscripció o la seva compra al quiosc no és elevada, ja que són uns 50 periòdics anuals i la possibilitat d’oferir al lector el diari on-line, més o menys pot costar uns 100 o 125 euros anuals. Un preu força econòmic comparat amb una revista d’informació general o amb un diari de pagament.

Per assegurar que un producte d’aquesta mena fos acceptat pel lector hauria de ser prou potent per a competir al mateix nivell amb els altres mitjans que surten el diumenge analitzant les notícies importants de la setmana i informant de les del dia anterior. Exactament com un diari qualsevol, però que només surt en diumenge.

Cal que sigui un producte que tingui suplements desencartables, ja que aquesta és la millor manera que el periòdic pugui ser compartit al mateix temps amb altres persones. Cosa molt normal en diumenge.

En aquest tipus de periòdic li caldria potenciar la subscripció i encara que s’ha dit abans que en diumenge hi ha més ingressos econòmics en publicitat, cal tenir present que aquesta és molt volàtil, per tant, no s’ha pensar en la publicitat com la part més important dels ingressos del periòdic, sobretot si es vol vendre al País Valencià o les Illes.

Els possibles lectors es poden anar a buscar en gent que no compra mai un diari en dies feiners o que ho fan esporàdicament i els que acostumen a comprar un segon diari en diumenge.