A escola em van ensenyar que una majoria és la major part de quelcom; Si es tracta de persones, majoria és el grup més nombrós amb deler de fer una mateixa cosa. [On anem a sopar?  ... Això és, -i fent ús d'exemple pràctic, com sempre- un grup de 10 amics i amigues que surten a sopar; D'aquestos, n'hi ha 7 que volen anar al Burguer, en Lluc i en Miquel, que volen anar al Italià de la cantonada i la Maria, que vol anar a Cal Pep. La "majoria" vol hamburgueseria doncs. Per tant, tenint en compte el que vol la "majoria" del nostre grup d'amigues i amics, seria lògic acabar anant tots plegats a fer una hamburguesa, per molt que la Maria s'emprenyi aquella nit per no poder veure al cambrer de Cal Pep, que li té el cor robat. Essent impossible que ella, en Lluc i en Miquel -els altres dos desertors, exacte- estiguin completament conformes, sempre serà preferible que siguin 3 les persones disgustades, que no pas 7. "El poder de la majoria ha parlat" -en paraules del primer professor a qui vaig escoltar aquest terme-. ... S'ha votat la pregunta: On anem a sopar? ... - Així doncs, el poder de la "majoria" ha permès elegir la hamburgueseria. - Però, a tots ens sembla evident que la resposta a aquesta pregunta no implica que tots els votants triaran el menú Vegetarià. De fet, per la "majoria", anar a una hamburgueseria suposa menjar carn; normalment no hi vas per menjar fulles. Tothom -encara que tolerem que en Lluc, el vegetarià del grup, pugui trobar fulles allà també- esperem trobar carn en una hamburgueseria, una altra cosa diferent seria tota una decepció pels 7 carnívors que havien votat aquesta opció esperant trobar un suculent tall de vedella. ...] Aquest exemple pràctic, potser ingenu i ridícul pensaran alguns, és una forma d'extrapolar el veritable objectiu d'aquestes línies, conscienciar que no hem de permetre que el nostre vot sigui usat com a titella, en funció del que convé al partit de torn. Sense que siguin l'únic focus de la meva crítica, però tocant-los rebre més perquè en aquest moment són "el partit de torn", estic convençut que la "majoria" de la que disposa el Partit Popular actualment potser no hauria sigut tal d'haver plantejat de bon començament: "apujarem impostos, prohibirem l'avortament, limitarem la llibertat de premsa i de manifestació, retallarem en sanitat, en educació, en cultura,..." Tot això no ho va triar el votant del PP. En alguns temes potser el votant popular està conforme amb les "sorpreses" que han aparegut post-eleccions -sorpreses que no apareixien en el programa, i que ells no varen votar expressament.- Però, i ja tan sols per simple curiositat antropològica, m'hagués agradat saber el nombre exacte de vots si el programa hagués estat a cara descoberta. Així doncs, em dirigeixo a les senyores i senyors altius que agafen l'escut de "tenim el poder de la majoria al nostre costat" per justificar tot allò que diuen i fan, i els demano una reflexió profunda. No els demano un canvi legislatiu que punís als partits que "sorprenen" als seus votants -que per altra banda, no estaria de més-, sóc més humil, tant sols els demano fer la reflexió personal moral de si és lícit imposar un menú vegetarià al grup de carnívors que m'ha triat perquè els porti a la millor hamburgueseria de la comarca. Facin l'exercici, reflexionin si aquesta majoria en la que ara es recolzen per imposar el menú vegetarià els va fer confiança per aquest motiu. ------------------------------------------------------------------------------------------- "a les consciències inquietes, governants del demà" P. Na. As.