#oïda

La conversa, la conversa franca i desinhibida. Segurament el més esplèndid exercici de l’esperit nostre. I potser també el més natural, ara que hi ha tants amants de la naturalesa. En aquest sentit, Montaigne afirmà que per aquest mateix motiu, si s’hagués vist obligat a triar, li hauria plagut molt més perdre la vista que no pas l’oïda o la veu. No ens hauria de sorprendre ni alarmar cap…

En temps de contes i llibres … ORALITAT

Aquesta foto esta presa del blog "Aligra Dolls"

Vivim en companyia de 3 velletes : L’oïda, la memòria i la veu

La oïda –el sentit que ens connecta amb el món.

Sinó haguéssim escoltat no tindríem memòria.

Escoltem- Escoltar amb el ulls i veure amb les oïdes.

Oïda amb la mirada.

L’oïda escolta però no tot queda a la memòria.

Memòria-Només queda registrat el que impacta.

Aquest impacte no sabem si…

EL EMIGRANTE

Com a músic, he desenvolupat la memòria auditiva més que altres persones que mai no han treballat l'oïda. Molts sons em provoquen sensacions, i sóc capaç de recordar moltes tonadetes i associar-les a alguna cosa concreta.

El meu iaio Paco no era massa musical. Mai no l'he escoltat cantar, ni l'he vist posar-se la música a la ràdio (l'ona curta sí, a tota hora i amb poqueta veu, per si algú ho escoltava...). Però un dia, parlant-me de música, em va dir que, per a ell, el Juanito Valderrama era el millor cantant del món, que no hi havia ningú que cantara com ell. I dit i fet, eixe moment, i el mateix iaio meu, van quedar associats per sempre a aquesta cançó. L'emoció que em provoca sempre entra dins del misteri de la irracionalitat dels sentiments i del descontrol amb què es desboquen.