Da Vittorio
Situat a Brussaporto, a la provĂncia de Bergamo (Lombardia), el Da Vittorio Ă©s un restaurant que, dâentrada, no ens cridava lâatenciĂł i ens semblava un dels mĂ©s sobrevalorats dâItĂ lia. PerĂČ, desprĂ©s dâhaver-lo conegut, haver-hi menjat i haver-lo viscut, el mirem dâuna altra manera i podem confirmar que el vam disfrutar molt.
Obert lâany 1966 per Vittorio Cerea (1936-2005) al centre de Bergamo i traslladat a La Cantalupa el 2005, actualment porten el restaurant els 5 fills de Bruna i Vittorio: Enrico (Chicco) i Roberto (Bobo) des de la cuina, Francesco des del catering i Rossella i Barbara com a coordinadores i directores.
Da Vittorio Ă©s festa, alegria, celebraciĂł, romanticisme, positivisme, professionalitat, histĂČria, cortesia, benestar, saper fare, luxe, opulĂšncia, abundĂ ncia, ostentaciĂł, bonança econĂČmica, goig, piacere, sogno, bambini, famiglia, infantesa, gourmand, hedonista, epicĂșric, plaer fĂsic, Ă©s oblidar lâintel·lecte i la racionalitat i posar-se en mans de la rauxa i del âque sigui el que DĂ©u vulguiâ o, mĂ©s ben dit, âque sigui el que la famĂlia Cerea vulguiâ.Â
Da Vittorio sĂłn els seus pletĂČrics paccheri amb la seva exuberant salsa de tomĂ quet. Ăs la qualitat del seu peix i les seves majestuoses mariscades. Ăs el uovo allâuovo. SĂłn els espaguetis de tonyina amb bagna cauda. Ăs la visiĂł i el receptari de lâavi Vittorio amb les seves cassoles de coure per elaborar davant del comensal la polenta, la brandada de bacallĂ , el zabaione calent. SĂłn la seva muniĂł de carretons amb la gran varietat de pans i tota mena de brioixeria, de pastissos, de bombons, de llaminadures, de panettoneâŠÂ
Ăs el menjar, la localitzaciĂł en un entorn verd dâunes 10.000 ha (amb pista de tennis, dos petits llacs i fins i tot un heliport), Ă©s lâhospitalitat, el servei (dâescola clĂ ssica perĂČ desencorsatat i amb cert aire siciliĂ , encapçalat per Nicola Di Lisa). Ăs el tot, lâart de la restauraciĂł.
Ăs un imperi que sâha extĂšs fins a Saigon i Shanghai, passant per Milano, Portofino i St. Moritz.
Ăs la seva cantina, un celler que serveix 2.000 ampolles de CĂ del Bosco a lâany. Per aixĂČ, perĂČ tambĂ© pel fet de trobar-nos a Franciacorta i per tal dâacompanyar lâĂ pat amb un vi clĂ ssic com la seva cuina, vam triar un CĂ del Bosco ZĂ©ro Dosage Vintage Collection 2008 RS, un escumĂłs, principalment de Chardonnay i amb una mica de Pinot Nero, dâestil ben champenoise, jovenĂssim, molt fi i ideal per a lâentorn i lâocasiĂł. La selecciĂł de vins, tant dâItĂ lia com de la resta del mĂłn i i essencialment de cellers clĂ ssics de regions histĂČriques, permet triar un vi a lâalçada del menjar. AixĂČ sĂ, ens va sorprendre que el fons dâarmari del celler no fos tant ampli com ens imaginĂ vem. El sommelier Fabrizio Sartorato, amb qui devia coincidir quan vaig estar al Georges Blanc lâany 2000, encapçala lâequip de cambrers de vins, demostra coneixements i apareix sempre que el necessites.Â
Com a primera visita, volĂem menjar alguns dels plats histĂČrics de la famĂlia que vam demanar especialment, per aixĂČ ens van recomenar fer el menĂș Carta Bianca, el mĂ©s llarg (16 plats de racions mĂ©s que generoses), el mĂ©s car i el que sembla que permet aquesta configuraciĂł personalitzada.
APERITIUS:
Musclo amb closca comestible de pa negre amb tinta de sépia.
Rave del seu hort, servit cru per a sucar en una crema de col.
Una vegada triat el menĂș, ens van preguntar si ens venia de gust fer un aperitiu de peix. Sense deixar clar si era un oferiment inclĂČs al menĂș o no, vam dir que sĂ.
Es va tractar de peix fregit en tempura: calamar, rossette (Aphia minuta, xanguet) i moeche (el cranc de closca tova, en aquest cas, de la llacuna de VenĂšcia i amb unes âperlesâ de llimona). I anava acompanyat de 3 salses diferents (una de tonyina, una dâagredolça i una dâalfĂ brega) servides en 3 culleres diferents per a cada comensal. Lâagredolça amb un gust asiĂ tic no hi pintava res, la dâalfĂ brega tenia poc gust i la de tonyina va resultar ser la preferida. Tots tres peixos estaven molt ben fregits, sense cap mena dâexcĂ©s dâoli i deixant que la qualitat del peix brillĂ©s. El cranc va ser especialment bo; la part del cos va reventar a la boca desprenent el seu propi suc i algun suquet mĂ©s que li devien afegir i les perles cĂtriques tambĂ© explotaven, va ser deliciĂłs. I, finalment, al compte, vam confirmar que era un extra de preu relativament considerable.
MENĂ:
Uovo allâuovo.
A la copa de cĂČctel: poma caramel·litzada, ous remanats, un rovell dâou de guatlla, freses de salmĂł noruec, escuma de patata i un toc de crĂšme fraĂźche.
A la cullereta: caviar beluga iraniĂ . No sabien de quina edat eren els esturions ni ens van mencionar el productor.
Un plat impecable amb 4 tipus dâous: de gallina, de guatlla, de salmĂł i dâesturiĂł.
Tot seguit, al mateix moment, serveixen diferents bastonets de pa: uns grissini llargs i prims tĂpics de Torino, el seu airbag suflat, un amb farina de blat de moro i un de pasta de full amb sal Maldon.Â
Tataki di ombrina (umbrina cirrosa, corball de sorra) de SicĂlia. Un plat correcte, sense mĂ©s, que passa sense pena ni glĂČria.
Spaghetti di tonno con bagna cauda, crumble ai pistacchi e scorza di lime.
Uns espaguetis de tonyina del Mediterrani tallada perfectament amb ganivet; amb la famosa salsa piamontesa bagna cauda a base dâanxova i all i un fil dâoli. Tot i que la tonyina haguĂ©s pogut ser mĂ©s intensa, la seva textura era excel·lent. En un primer moment, el plat feia olor de la pell de llimona ratllada per sobre perĂČ tot barrejat va quedar molt ben integrat. DeliciĂłs, sobretot la salsa, que segurament tambĂ© devia portar vi blanc i algun fumet de peix.
Coda di scampo de SicĂlia cuita al vapor amb crema de faglioli cannellini i els mateixos llegums sencers.
Una cua dâescamarlĂ dâuna qualitat excepcional (per mida, sabor, intensitat i perfecta cocciĂł) amb una crema de llegums molt amable, bonĂssim.
Servei de pa:
Croissant: un molt bon croissant de mantega perĂČ potser poc apropiat pel moment.
Focaccina con pomodorino: no era res de lâaltre mĂłn.
Sfoglia con sale inglese: un milfulls molt bo.
Polenta bergamasca e baccalĂ mantecato, salsa aglio blanco e meringa salata.
Una brandada (feta amb bacallĂ salat, ceba, oli, llorer i tomĂ, anxova, vi blanc, fumet de peix, nata lĂquida, ou, farina, llet, olives i polenta) a sobre dâun llit de polenta calenta. Una vegada mĂ©s, molt bo.
Risotto mantecato al cavolo, gambero marinato, crema di acciuga, bisque di gambero e crumble di brocoletto.
Un risotto deliciĂłs, fet amb arrĂČs Carnaroli Riserva San Massimo de la provĂncia de Pavia (Lombardia), i mantecato amb col; cues de gamba marinades, crema dâanxova, una bisque de gamba i una mica de brĂČcoli per sobre a mode de granulat. DeliciĂłs, aromĂ tic, gustĂłs, amb dues salses que sâhi barregen de manera ĂČptima. Unes gambes bonĂssimes, insistim en la qualitat del peix del Da Vittorio. Un dels millors plats de lâĂ pat.
Il Paccheri alla Vittorio, pomodoro e basilico:
Primer de tot, fan el servei dâun altre tipus de pa (un pa rodĂł de massa mare fet amb farina de farro bruno i Petra 1) per a acompanyar els paccheri.
Al cap dâun moment li posen al comensal il bavaglino, el preciĂłs pitet gegant dâuna tela blanca i tova de molt bona qualitat, amb la frase âoggi sono golosoâ.
Al cap dâuns minuts, porten la cassola de coure tapada on sâhan cuinat els paccheri i la destapen davant del comensal perquĂš la pugui olorar i veure dâaprop . Prosegueixen a acabar el plat.Â
Pregunten si hi vols una mica de salsa picant amb peperoncino (bitxo) i, en una taula auxiliar (sempre davant del comensal) mentres el maĂźtre va remanant i mantecando, un altre cambrer hi va afegint el Parmigiano Regiano Vacche Rosse (razza delle Bovine Rosse Reggiane) de Gennari que ja porten ratllat en un bol i que es fon amb la salsa de tomĂ quet.Â
San Marzano (un tomĂ quet amb DOP de NĂ pols).
Core di bue (tomĂ quet cor de bou, imprescindible a lâestiu per la seva dolçor).
Datterino (tomĂ quet de pera), tot i que de vegades el canvia i utilitza el Ciliegino di Pachino (Pachino IGP, de SicĂlia).
Piccadilly.
Un plat aparentment senzill com una pasta al pomodoro perĂČ que ha esdevingut de culte i que ha passat a formar part de la histĂČria gastronĂČmica dâItĂ lia. Un plat histĂČric que Vittorio Cerea va fer al seu restaurant des del primer dia, des de lâany 1966.
Una presentaciĂł i un servei de luxe, cerimoniĂłs i festiu, formal i desenfadat a la vegada.
Serveixen un plat amb 3-4 paccheri per persona, uns paccheri gegants, prĂ cticament crus, de la pasta mĂ©s crua que mâhan servit mai. I serveixen el plat reial on sâhan presentat i barrejat a la dona o la persona mĂ©s gran o mĂ©s jove de la taula.
Molta mĂ©s salsa que pasta, Ă©s importantĂssim per als Cerea. Una salsa Ă cida, avellutada (es nota que estĂ passada pel colador xinĂšs i, fins i tot, per una malla), una salsa excepcional.
Bourguignonne.
Guanciette di vitello a la bourguignonne, Ă©s a dir, galtes de vedella estofades; acompanyades dâuna salsa de ceba i mostassa i, per sobre, una ceba amb mantega i una mica de carbĂł vegetal per sobre. Â
POSTRES
Un festival de dolços irresistibles! Una joieria de bombons. Un perfum embriagador de simplicitat, tradiciĂł i fantasia. I aixĂČ que som mĂ©s de salat que de dolç.Â
Com a plat de postres, un cremós de banana i xocolata: esponjós, cruixent, fred i calent, gustós, dolç i amarg. Molt ben elaborat i molt bo.
Una nĂČria que et deixen a sobre la taula amb un zucchero filato con dolcetti, un nĂșvol de sucre i un petit four a cada cistella de la roda que fan girar. Salami al ciocolatto, sandvitx, una oliva amb cuirassa de xocolata, un pastĂs de formatge, un de festuc, una polpetaâŠ
Una cambrera amb una capsa forrada de cuir lligada al coll com si fos una venedora de tabac perĂČ amb una quinzena de Carati, la punta de diamants de cioccolato dâen Davide Comaschi, el famĂłs xocolater, deixeble de Maestri com Vincenzo Santoro (Pasticceria Martesana) o Ignio Massari. En triem 4, tots tenen una cremositat i una frescor delicioses.
Carati Vaniglia: de xocolata Piura el PerĂș.
Carati Cremino Mandorla: amb un un pralinĂ© dâametlla i xocolata blanca i negra.
Carati Tiramisu: amb xocolata blanca, mascarpone i cafĂš.
Carati Cremino Pistacchio: amb un un praliné de festuc i perles de vainilla.
Un carrello dei dolci amb un munt de pots de vidre amb tota mena de piccola pasticceria, llaminadures i bombons. Â
DragĂ©es al liquore di bergamotto:Â
Un bombĂł de xocolata blanca i negra amb el deliciĂłs licor de bergamota de CalĂ bria a dins.
Pepite Cri Cri:Â
Avellanes del Piamonte cobertes dâun extracte doble de xocolata blanca i negra amarga i recobert amb petits cristalls de sucre de colors.
Pepite Speculoos:Â
Una trufa de xocolata amb el gust de les clĂ ssiques galetes holandeses, revisades per Da Vittorio, amb trossos de xocolata i canyella.
Pepite al Cremino croccante e Cocco:Â
La part crocant dels famosos Cremino de Torino amb la frescor exĂČtica del coco. Tot plegat, embolcallat amb una esfera tova de xocolata.
Cristalli di zucchero alla cannella:Â
Cristalls/pastilles de sucre de colors amb canyella dâSri Lanka i de Madagascar. Dur com un confit i esperĂ vem mĂ©s gust de canyella.
Un altre carrello amb un caroussel amb mĂșsica de fira mentres et serveixen els famosos cannoncini alla crema pasticcera de vainilla i grana dâavellana, farcits al moment de servir per a conservar la seva frescor i el seu cruixent. A la vegada, et deixen a sobre la taula un tastet de la seva Colomba di Pasqua de vainilla, taronja i ametlla.
En definitiva, una cuina amable, afable, complaent, cĂ lida, de recordsâŠÂ
Un Ă pat ple dâemociĂł.Â











