#lletjor

¿Què hi pot fer, un servidor, si resulta que més aviat és considerat com algú mancat de sensibilitat, per tant com algú insensible, un tipus incapaç d’entusiasmar-se, incapaç de cap il·lusió, d’exaltar-se per cap cosa, de lluitar fins a l’extenuació per això o per allò, de sentir-se arravatat, enardit? ¿Què hi pot fer? Potser és cert que som com ens veuen els altres i no pas com nosaltres…

Cada objecte, igual que cada persona o igual que tot, té la seva part bella i la seva part lletja. La típica frase “para gustos los colores” és aplicada ja que no tothom té els mateixos gustos. Però, per què hi ha gent qent que considera que una cosa és bella i altres pensen que és lletja? això és degut al subjectivisme i al objectivisme estètic. 

Si parlem de subjectivisme diem que el criteri per distingir la bellesa de la lletjor es troba en les persones que valoren l’objecte. Amb això ens referim a que les persones són les que jutgen sobre l’obra d’art i la qualifiquen d’una manera o una altra segons els sentiments que inspira l’obra.