Liking words
me dice una amiga: “Hi ha paraules que no saps perquè t’atrauen i et fan patxoca... Llavors, t’agafen unes ganes irresistibles de contar alguna cosa per poder-les utilitzar. Renoi! Dissabte va ser el dia ideal per al mot "rúfol". Síiiii, feia un dia rúfol, rúfol, o com diu en Molina "molt grisot". Ves, mentre corríem vam veure créixer els núvol, bufar el vent i com la boira jugava a fet i amagar amb les agulles montserratines. He de dir que Montserrat, la nostra muntanya màgica, sempre m' encisa fins i tot en dies rúfol... “
Sus descripciones hacen vivir ese momento y me hace sonreír. Desconoce que mientras relata sus vivencias,me las traspasa y evoca las mías tb, y me lleva a pensar en la poética neurocognitiva: “ the idea that liking words is related to a more fluent retrieval semantic memory. Neurocognitive and computational evidence supports this account by showing that pleasant words take avantage of the primary left amygdala-mediated enhanced perceptual processing and than they provide more denser semantic long-terms associations than neutral or negative words”
