La de Pilar Rahola. Malgrat que la articulista i tertuliana vinculada al Grup Godó ha fet córrer tota la tinta del món defensant la política de retallades en la sanitat i l’ensenyament públics dissenyada pel govern de la Generalitat catalana, en el seu articledel passat disssabte 18 de febrer a La Vanguardia, Rahola va sorprendre a més d’un criticant –de forma suau i carinyosa, val a dir– la consellera d’Ensenyament Irene Rigau, de qui comença, amb tot, curant-se en salut i dient que li sembla “una excel·lent consellera” que “coneix molt bé el sector, i ha assumit la difícil tasca de gobernar un pilr fonamental del benestar, l’escola pública, en una època molt difícil. I ho està fent intentant que les retallades repercuteixin el mínim en la qualitat de l’ensenyament”. Dit això, Rahola retreu a Rigau l’ordre dictada pel departament d’Ensenyament de que no s’inscriguin nous alumnes de cara al curs vinent en una escola de Palau Solità i Plegamans, el CEIP Can Periquet (que és el que dona títol a l’article de Rahola). Des d’aquest centre d’estudis s’ha interpretat aquesta maniobra com una mostra de la voluntat de tancar-lo i això ja ha provocat la mobilització de pares i mares, alumnes i mestres. Rahola els dóna ple suport, i es desfà en elogis amb aquest centre i el seu model educatiu, per la qual cosa acaba concloent que “no puc compartir les raons de la consellera” en aquest cas. “No tot són números, fins i tot quan els números no surten”. Curiosament, aquesta escola, Can Periquet, no és l’únic centre públic del país que es troba en la mateixa situació. Hi ha altres tres escoles de característiques pedagògiques similars que també han rebut ordres de no acceptar més matriculacions i estan sota l’amenaça del tancament: es tracta del CEIP Olga Xirinachs de Tarragona, el CEIP Muñeira de Badia del Vallès i l’Escola Esparreguera 2. El 24 de gener el diputat de Solidaritat Antoni Strubell va plantejar una pregunta per escrit al Parlmanent sobre les conseqüències del tancament d’aquests centres escolars. Però, Rahola, per algun motiu misteriós, en el seu article només esmenta el cas de Palau Solità i Plegamans, i obvia els altres tres.
