#efímers

Organitza: A Cel Obert- Ajuntament Tortosa Lloc: Tortosa Any: 2019 Fotografies: Christopher Picón Sentir com la vida agafa cos, es fa consistent i es va modelant per adoptar formes imprevisibles; té un camí que no és ni pla, ni continu, ni fàcil. Més aviat el recorrem amb alts i baixos, el viatgem de manera delirant i aprofitem les travessies, convertint-les en oportunitats, enlloc de fer els itineraris sencers, de manera pausada i calmada. Tot el que sentim en el “mentrestant” té nom i cognoms. Tots els sentiments que vivim els analitzem: els filtrem, suavitzem, matisem i passem pel tamís personal. Els fem grans i es fan grans a dins nostre, ens envolten i envaeixen. I és que la intensitat d’aquest filtre és proporcional a la percepció que en tenim cadascú. La instal·lació representa aquest camí tortuós i esperançador que es fa gran, intens i ens omple com a persones. S’apropia de l’espai i ens evoca a com el sentim i el fem nostre: el pati i el camí de la vida.

Anhels que voleien perquè necessiten trobar el seu lloc i fer-se visibles, ambicions que es formulen i necessiten materialitzar-se, desitjos que es pretenen i es busquen i finalment es troben, somnis que lluiten per deixar de ser-ho i fer-se reals, objectius que acaben sent prioritaris, interessos que esdevenen importants, passions que ens mouen i ens fan sentir vius. En altres cultures, aquests anhels, ambicions, objectius, interessos, passions, somnis i desitjos els formulen i els llencen al vent: els fan lliures. Perquè nosaltres no?La instal·lació pretén ser un mecanisme per escampar tota la força, l’energia, la confiança i la determinació que sovint queda a un racó i es perd, sobretot en els més petits. És una al·legoria a la vida i la llibertat que acumulen els nens. Una il·lusió que, en aquest cas, vàrem fer real i vàrem repartir sense rumb concret, però amb l’esperança intacta.

Per aconseguir la idea exposada anteriorment proposem un seguit de teles elàstiques de diferent llargada, que aniran subjectades per la part superior mitjançant nusos de topall als elements transversals situats al sostre de l’espai. A dins d’aquestes teles suspeses hi aniran globus en els extrems. Els globus contindran un pes interior, per donar el caient adequat als elements que formen la instal·lació. L’atmosfera obtinguda té prou força per ella mateixa perquè representa l’essència d’un fet indescriptible, de manera que es concep com un ambient per reflexionar, per ser-hi.

Any? 2014 LLoc? Antic Convent de Sta. Maria de la Ràpita Client? Eufònic Autors: Cristina Bestratén + Erik Herrera + Aina Bigorra Sonalls és una experiència emmarcada en la celebració del festival Eufònic. La instal·lació té la voluntat d'exercir com a espai de presentació i introducció al festival al mateix temps que aquesta modifica la percepció del visitant, i converteix el pati del convent en un espai en el qual preval l'emoció, la sorpresa, la interacció... Utilitzant els elements més primaris del llenguatge visual i sonor (llum, color, forma i so) s'aconsegueix un espai d’immersió que convida a l'acció. La instal·lació t’invita a traspassar al seu interior, i un cop en ell, l'exterior desapareix i només existeix el seu ambient càlid, lluminós i oníric. Un lloc vibrant pels sons produïts pels cascavells de l’interior de les esferes, la seva textura, el contrast amb l'espai on es situa, la variació de la llum... tot actua per aconseguir un espai màgic que crida a l’acció.

Coincidint amb el solstici d'estiu es volia organitzar un esdeveniment obert que deixés empremta d'aquells que amb la seva participació construeixen el Espai Mallorca; i alhora anar generant un fons colorit que s'anés estenent pel barri per tal de difondre i donar visibilitat al EM. El resultat ens transporta a la imatge de les celebracions primitives del solstici, figures dansant al voltant d'una (imaginària) foguera.

Any: 2014 Lloc: GSMA MOBILE WORLD CONGRESS. Barcelona  Client: CAPTIO Autors: Cristina Bestratén + Aina Bigorra + Erik Herrera Amb l'objectiu d'aconseguir una major visibilitat i fer atractiva l’aposta de Captio entre la gran quantitat de productes i serveis mostrats als visitants, es va realitzar una petita intervenció cridanera, que generés un missatge molt clar. Enmig d'un món de gadgets, productes i equips multimèdia hipertecnificados, apareix un petit estand del qual surten volant gran quantitat de globus. Globus que s’emporten les factures que s’acumulen en el dia dia del món empresarial. Atenció i missatge en un únic gest. Una imatge suggerent, delicada, sensible que atreu la vista i va directa, que mou i aprofita l'emocional. Una càpsula d'amabilitat entre un entorn de taurons.

Escenògrafs: Cristina Bestratén + Aina Bigorra + Erik Herrera La dansa és contínua i fugitiva, ens regala instants de plaer que ràpidament desapareixen i queden guardats en la nostra memòria. La “fotografia” té el poder de representar aquests instants i de congelar-los. Amb INDEXICAL [space] volem crear una instal·lació que combini aquestes dues arts i permeti al públic viure una experiència escènica no convencional.

Fins i tot el caos té regles. Des de la URV se proposa fer un quadre d’alçada i per això les diferents estatures de la gent provocaran un nou ordre artístic a la facultat, tot per estar a l’altura de les marques de llum. Un caos cosmogònic.