La persecució a l'Armstrong
L'agència antidopatge dels Estats Units (USADA) ha comunicat al ciclista i triatleta nord-americà Lance Armstrong que li ha presentat càrrecs per dopatge; diu que entre 1998 i 2011, va usar tota mena de substàncies i tècniques dopants, des de l'EPO a les transfusions de sang, testosterona i corticoides.
L'efecte més immediat, és que Armstrong no podrà participar en els Ironman de Niça de juny i, en cas que hi hagués obtingut la classificació, en l'Ironman de Hawaii de l'octubre. És una llàstima.
La USADA es basa en unes mostres de sang que li haurien pres els anys 2009 i 2010, quan va decidir tornar al ciclisme professional.
Més enllà de la simpatia o la ràbia que pugui generar un personatge com Lance Armstrong, a mi em sembla que aquesta és una qüestió que el transcendeix. Exactament, no sé què pretén la USADA ni totes les agències antidopatge que hi ha al món i que, periòdicament, posen en qüestió els resultats esportius d'uns determinats esportistes, perdó, d'uns quants ciclistes.
Armstrong ha passat al llarg dels seus vint-i-cinc anys d'atleta professional, centenars de controls antidopatge, més de 500 segons ell mateix, i en cap no ha donat positiu. Que això no vol dir que no s'hagi dopat, ja ho entenc, però si mai ningú no l'ha enxampat, a què treu cap posar-lo en entredit ara? Tindria cap mena de sentit anar a buscar mostres de sang, si és que existissin, de l'Eddy Merckx, o del Francesco Moser, o del Jacques Anquetil o d'un qualsevol altre atleta? Què pretenem, dir que tot és fals, que tots fan trampes?
Armstrong va guanyar 7 Tours de França consecutius. Algú es creu que els va guanyar perquè ell era l'únic dels més de dos-cents ciclistes que hi participaven que anava dopat? L'única certesa és que no va donar mai positiu.
