#catxamones

L'Elisenda, la meva dona, senyor director, és una bona xicota. Ara bé, de tant en tant es veu que li agafa la neura i es posa tossuda; aleshores, jo segueixo el consell del meu oncle Dalmau, que es casà tres vegades, sense comptar junteles de patacada entre difunta i difunta, i sabia molt bé com s'havia de menjar la bresca; li estovo una mica la badana --fluixet, fluixet, això sí, perquè no es tracta de fer-li mal sinó de retornar-la-- i la cosa s'afina a l'instant. És el que em tocà de fer el dia que vaig presentar-me a casa amb la camioneta municipal carregada amb el meu lot. Quin esvalot va armar, quin mullader! Que on anava amb aquelles endergues, que si m'havien pres el pèl, que si ella no volia un criminal a casa...! La vaig fer entrar en senda amb quatre catxamones, encara que reconec, senyor director, que ella tenia la seva part de raó; la nostra casa és una closca d'ou i no es pot fer vostè una idea de com va quedar enfarfegada amb aquelles andròmines!