Barrejar polÃtica i esport: un risc?
Els analistes polÃtics sabem que les reflexions més agudes i més serenes es solen fer quan s'ajunten més de 80.000 persones. És per això que els camps de futbol han esdevingut la tribuna (molt per sobre del Parlament) on el poble s'expressa democrà ticament.
En aquesta à gora s'han desenvolupat idees bà siques identità ries. Moltes d'aquestes idees són relacionades amb Mourinho o Pepe i formen part d'un corpus teòric inqüestionable. És també el lloc on es canta l'himne del Barça (un himne molt més enèrgic i optimista que Els Segadors) i bla, bla, bla...
En fi. Que em sembla bé que es barregi polÃtica i esport, o Barça i Catalunya, o Messi i Carles III.
Molt pitjor seria barrejar polÃtica i teatre.
Tanmateix hi ha un meteorit allà , al cinturó d'asteroides entre Mart i Júpiter, que ja fa segles que ha fet un imperceptible canvi d'òrbita que, tard o d'hora, el portarà inexorablement a xocar amb la Terra i acabar amb l'espècie humana.
