LES SOLIDÀRIES. Dones lliures i llibertaries. D’esquerra a dreta Concha Liaño, Aurea Cuadrado, Amparo Poch, Conxa Pérez, Maruja Lara, Pura Arcos, Isabel Mesa, Pura lópez, Julia Hermosilla, Maria La Jabalina, Gracia Ventura, Lucia Sanchez, Sara Berenguer, Concha Guillen, Libertad Rodenas, Mercedes Comaposada, Felisa de Castro, Soledad Storach.
No són només aquestes 18 dones. També, Teresa Claramunt. I Teresa Mañé, Guillermina Rojas, Francisca Saperas, Isabel González, Palmira Luz, Joaquina Dorado, Lola Pérez, Roser i Encarnació Dulcet, Frederica Montseny, Lola Iturbe, Maria Teresa Leon, Suceso Portalés, Belén Segarra, Gemma Calvià, Ángeles Guiñón, Maria Monerís, Amparo Pellicer, Aurora M. Iturbe, Antonia Fontanillas, Pepita Carpena...
I fora del moviment llibertari, i vinculades a l’esquerra: Clara Campoamor, Victoria Kent, Maria Cambrils, Dolores Ibárruri, Alejandra Soler Gilabert, Maria Lejarraga, Veneranda García-Blanco, Margarita Nelken, Francisca Boigas, Julia Álvarez Resano, Matilde de la Torre...
Desenterrar els noms és contribuir a la creació de referents, a conformar una identitat de gènere que vaja més enllà dels esterotips que la feminitat actual i global intenta imposar-nos. Volem incorporar-les al nostre relat identitari i històric. És cert que les transfeministes lluitem per l’eliminació de les categories de gènere però, mentre això arriba, i donat que hem de carregar amb l’etiqueta «dona», volem que aquesta tinga tot el valor i complexitat possibles.
Apropar-nos a la històra del moviment llibertari de principis de segle passat protagonitzat per dones, no només ens dóna l’oportunitat de reconciliar-nos amb el nostre gènere, amb la nostra identitat construïda, també ens permet reconèixer el potencial social revolucionari actual: si als anys 30 les idees emancipadores, anarquistes i socialistes s’instal·laven en les obreres, agricultores, estudiants, mares, empobrides... ¿com, més de 100 anys després, no imaginar una posicionament internacionalista i feminista de la classe obrera?, ¿com no imaginar una nova arquitectura econòmica local i mundial del bé comú, on l’esfera dels exclosos siga aniquilada?
Paral·lelament, i no menys important, el coneixement de la nostra història ens facilita, per una banda, connectar les actuals polítiques d’opressió amb les antigues, reinterpretar els muntatges policials perpretrats cap als joves, acusats de pertànyer a organitzacions terroristes anarquistes (cas pandora, titiriteros, operació pinyata, Straight Edge...), i per una altra, prendre consciència de la importància que tenen, per a un canvi de paradigma polític del bé comú, el control dels sectors estratègics: comunicació, materies primeres, transport, control portuari... que tant havien costat de nacionalitzar o col·lectivitzar del 1931 al 1939, quan la República Espanyola i l’Estat Català esdevenien revolució social. Recordem per recuperar l’esperança.
Patrícia Pardo.
