#acudit

La balena i la granota, acudit gràfic. Aquarel·la i tinta xinesa.

Una senyora, amb el seu fillet de 10 anys, està menjant en un restaurant. Al moment menys pensat, el noi es fica una moneda a la boca i s'ennuega. La mare intenta fer-li escopir la moneda colpejant l'esquena, donant-li cops al coll, sacsejant, sense èxit. El noi ja comença a donar mostres d'asfíxia i la mare, desesperada, comença a cridar demanant auxili. Un senyor s'aixeca d'una taula propera, i amb sorprenent tranquil·litat, sense dir cap paraula, li baixa els pantalons a la criatura, presa seus petits testicles, els estreny amb força, i tira cap avall violentament. Automàticament, el nen-davant el dolor irresistible-escup la moneda, i el senyor, amb la mateixa sorprenent tranquil·litat amb la qual es va acostar, torna a la seva taula sense dir paraula. A l'estona, la senyora, ja tranquil·litzada, s'apropa per agrair-li que hagi salvat la vida al seu fill, i li pregunta: - ¿Vostè és metge? - No senyora, SÓC FUNCIONARI D'HISENDA expert en tocar els collons fins treure l'última moneda.

Un vianant va entrar en una botiga d'antiguitats. Després de mirar els articles observar la figura d'una rata, de bronze, molt realista. No tenia l'etiqueta amb el preu però va decidir que li agradava i que la compraria. Va cridar l'amo de la botiga i li va preguntar: "Quant demana per aquesta rata de bronze?" I el propietari li va dir: "12 euros per l'estàtua i 500 euros per la història" El client li va pagar 12 euros i li va dir a l'amo: "Em porto només la rata però no m'interessa la història." Va sortir de la botiga i caminant carrer avall observar que li començaven a seguir una certa quantitat de rates reals, vives, que sortien dels amagatalls i les clavegueres. L'home es va sentir desconcertat i va començar a caminar més ràpid. Però uns carrers més endavant la quantitat de rates vives que el seguien va esdevenir una marea d'animals cridant i amb aspecte amenaçador. Va sortir corrent en direcció al mar i mirant cap enrere va veure que les rates podien comptar ara per MILIONS i que corrien més i més ràpid. L'home presa del pànic es va acostar al moll i va tirar al mar la figura de la rata Sorprenentment els milions de rates van saltar a l'aigua i es van ofegar totes. L'home va tornar a la botiga d'antiguitats i l'amo, en veure'l li diu: "Vaja, vaja, crec que ha tornat per saber la història, no?" "NO" li va dir l'home, "el que vull saber és si té vostè també figures de sindicalistes, polítics, banquers ..."

Pregunta l’alumne al mestre - Per què abans del sexe cada un ajuda l'altre a despullar-se i després del sexe cada un es vesteix sol? Respon el mestre: - A la vida, noi, ningú t'ajuda quan estàs fotut ... i, si t'ajuden, és perquè et van a fotre ...

Un gat de Cadis es posa equivocat en un vaixell i apareix al port de Barcelona. De seguida veu un ratolí i el persegueix per menjar-se'l ... però el ratolí aconsegueix amagar-se en un forat. El gat, astutament, comença a bordar: - Guau, guau, guau! En sentir els lladrucs el ratolí decideix sortir, pensant que hi ha un gos atacant al gat ... i ... zas-zas ... el gat se'l menja ... Un cop satisfeta la seva fam, exclama ple de satisfacció: Pissha... es verdad lo que me habían dicho en casa…  ¡En Cataluña, si no eres bilingüe, te mueres de hambre !!

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, el d'Economia, Luis de Guindos, l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella i el president, Mariano Rajoy, sobrevolen Espanya en un jet. Montoro es torna cap a De Guindos i amb xuleria li diu: "Saps? Jo podria tirar un bitllet de 500 euros per la finestra i fer molt feliç a una persona ". De Guindos li contesta: "És clar! I jo podria tirar 10 bitllets de 50 euros per la finestra i fer feliços a 10 persones ". Per no ser menys, Botella diu: "I jo podria tirar 100 bitllets de 5 euros per la finestra i fer feliços a 100 persones". Llavors Mariano Rajoy, entrant al joc, diu: "Doncs jo podria tirar 500 monedes d'euro per la finestra i fer feliços a 500 espanyols". El pilot sospira i li diu al copilot: Sents a aquesta banda de arrogants d'aquí darrere?. No se'ls ocorre pensar que jo podria tirar a quatre ximples per la finestra i fer feliços a milions de persones.