Tot un any d'aprenentatge de GTIC

Com molt bé ha explicat la meva companya Paula Rubio en la seva entrada:

La cura de les nostres dades personals, és una informació que ens identifica i ens pot fer identificables, totes les persones tenim dret a decidir sobre qui té les nostres dades personals i saber per què els utilitza cada organització.

La identitat digital no està definifa a priori, sinó que es va formant a mesura de la nostra participació envers a les comunitats i serveis a internet. Totes les actuacions dins de l’espai digital formen part de la nostra identitat. És imprescindible tenir en compte a través del qual els altres ens vegi d’una manera o una altra al ciberespai.

Les xarxes socials són el principal element que ajuda als altres a saber sobre nosaltres, ja que demanen una gran quantitat d’informació. Pot ser perillós que tothom pugui saber tanta informació sobre la nostra vida privada, és per això que hem de protegir les nostres dades i informacions.

La clase inversa consisteix en un sistema d’aprenentatge en el marc d’un procés docent semipresencial, on els alumnes aprenen nous continguts amb la visualització dels vídeos de contingut educatiu, normalment a casa, per després realitzar activitats, problemes o exercicis que es vinculin amb l’aula i el suport personalitzat del professor. 

Nosaltres hem pogut veure com és va desenvolupant aquest sistema ja que les nostres classes de GTIC eren així. A casa ens preparavem els continguts i ha classe aprofundíem i resuliem els dubtes.

Vídeo d'una explicació de la classe flipped Classroom de Lili Preciado

Què és la Taxonomia de Bloom i en què consisteix?

Va ser dissenyada per ajudar a professors i dissenyadors de l’educació a classificar objectius i metes. Aquesta taxonomia està basada en la idea de: no tots els objectius i resultats que aprenem són iguals. 

La Taxonomia de Bloom és una teoria universal que es basa en una classifiació dels diferents objectius i habilitats, que els professors poden proposar als seus alumnes. Quan Bloom va adquirir suficient informació sobre l’estudi d’objectius educatius, va proposar que qualsevol activitat afavoreis un de tres dominis psicològics: cognoscitiu, afectiu o psicomotor.

La redacció dels programes docents es troba condicionada per quatre qüestions fonamentals:

-Plantejar-se quins són els objectius que han de proposar-se els centres escolars.

- Quin tipus d’experiències volem que els infants desenvolupin  per poder aonseguir els objectius esmentats.

-La manera d’estructurar experiències perquè l’alumne sigui capaç de captar la seva continuïtat i progressió i pugui integrar les experiències i no mantenir-les aïllades.

-Plantejar-se la manera d’avaluar la eficiència de les experiències amb la aplicació dels test i altres elements sistemàtics.

Imatge de la classifiació l’any 1956 i quan es va modificar l’any 2001

En el comunicador en xarxa, es tractava de fer un seguiment de totes les xarxes socials i les publicacions a diaris, ràdio, televisió. Tot allò que fes ús el nostre comunicador.

Amb el mue grup, Maria Riol, Maria Pascual, Marta Seva, Clàudia Olles, Sara Martin i Laura Torras, vam triar en Carles Capdevila, director del diari Ara quan el vam començar a seguir, i va passar a ser el fundador- director.

Després de gairebé tres mesos de seguiment, vam extreure unes conclusions de per què era en Carles Capdevila un bon comunicador.

Tot seguit podeu veure el document de les conclusions al site: Comunicador en Xarxa Carles capdevila

Finalment aquest va ser el booktrailer que vem crear la Maria Riol, Maria Pascual, Marta seva i Laura Torras

Un núvol de paraules és una representació condensada d’un document el qual atribuiex una grandària a les paraules en funció de la freqüència d’aparició.

Com ha indicat la meva companya Paula Rubio, podeu consultar més informació a Worlde una nube de ideas

Quan s’utilitza el núvol de paraules, ens hem de plantejar que es transmet al destinatari del nostre missatge i si hem de canviar l’ordre lògic del discurs escrit per donar una importància numèrica, inserint també colors.

Com bé ha explicat la meva companya Pili Tascones en l’entrada del seu blog, el Trello és la priera eina de suport al pensament. És una aplicació On-line que serveix per a gestionar les nostres llistes de targetes.

A Trella comptem amb una sèrie de taulells formats per diferents targetes, que en format de columnes personalitzades, podem moure d’un estat a un altre, adpatant-les a la nostra dinàmica de treball.

Les part positives de Trello són que és molt úil per treballar a l’aula de manera col·lectiva i visual a l’aula, ens ajuda a treure conclusions, establir ordres i pendre decisions conjuntes. Un altre part positiva és que és gratuït i té moltes extensions i programes que el milloren.

Informació extreta de: Jordi Simón

Després de veure les diferents eines de suport, vem llegir el text anomenat, El dinar de nadal i he realitzat el següent mapa conceptual:

Un mapa conceptual és usada per representar gràficament del coneixement. Un mapa conceptual és una xarxa de conceptes, els nodes representen els conceptes i els enllaços les relacions entre els conceptes.

La creació d’un mapa conceptual, ajuda a la organització dels nostres coneixements i ampliar la nostra perspectiva envers un tema.

Dos programes per a fer mapes conceptuals són:

1. CmapTools

2. Bubbl molt senzill d’utilitzar, primer ens hem de registrar, i seguit cliquem “start Brainstorming” a partir d’aqui ja podem crear el nostre mapa conceptual.

Un mapa mental és un diagrama que s’utilitza per representar paraules, idees, o altres conceptes lligats i disposats radialment al voltant d’una paraula clau o d’una idea principal. S’utilitza per visualitzar, estructura i classificar taxonòmicament les idees. I com a ajuda interna per a l’estudi, planificació, presa de decisions i escritura, etc.

Algunes de les eines epr a fer mapes mentals són, mindmo, mindmeister o mapmyself.

Un diagrama de flux és una representació gràfica d’un algorisme. S’utilitza en disciplines com la programació informàtica, l’economia, els processos industrials i la psicologia cognitiva. 

Un fluxograma és una eina que ens ajuda a organitzar idees, situacions, accions que volem expressar d’una forma visual i entenadora. En un fluxograma cada acció anirà representada amb una forma diferent per fer d’una manera més entenadora el que volem expressar. Totes les paraules representades al fluxograma aniran relacionades mitjançant fletxes, alguns dels programes per crear un fluxograma poden ser el word o el OpenOffice.

Charles Crook, va dividir els programes segons la seva funció en quatre metàfores. Aquestes mètafores s’utilitzen per conceptualitzar l’aprenentatge amb l’ordinador:

1. Metàfora tutorial: Ordinador com a tutor, l’ordinador tutotritza el procès d’aprenentatge realitzat per l’estudiant i es caracteritza per la seqüencia iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)

2. Metàfora de la construcció: Ordinador com a alumne, visió de l’ús educatiu de l’ordinador centrat en l’alumne. És qui controla la màquina i no l’inrevès. El nen pot desenvolupar estratègies de resolució de problemes.

3. Metàfora de laboratori: Ordinador com a simulador, les simulacions fomenten la reflexió i l’acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excès els sistemes reals. Aquest problema es fa més evident quan es pretenen simular sistemes de relació social.

4. Metàfora de la caixa d’eines: Ordinador com a eina, l’ordinador actua com a amplificador de l’experiència d’escriure, dibuixar, classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.

Què és el copyright o els drets d’autor?

És una forma de protecció proporcionada per lleis vigents en la majoria de països per als autors d’obres originals, incloent-hi obres literàries, dramàtiques, musicals, plàstiques i intel·lectuals.

Aplicacions: aquesta protecció està disponible tant per obres publicades com per obres que enara no s’hagin publicat. Generalment dóna al propietari del dret d’autor el dret exclusiu per a fer i per a autoritzar a altres fer el següent:

-Reproduir l’obra en còpies o fonogrames.

-Preparar obres derivades basades en l’obra.

-Distribuir còpies o fonogrames de l’obra al públic venent-les o fent un altre tipus de transferència de propietat com ara llogar, arrendar o prestar aquestes còpies.

-Presentar l’obra públicament, en el cas d’obres literàries, musicals, dramàtiques..

-Mostra l’obra púlicament, en el cas d’obres literàries, musicals, dramàtiques.. incloent-hi imatges individuals de pel·licules o altres produccions audiovisuals.

-En el cas de gravacions sonores, interpretar l’obra públicament a través de la transmissió àudidigital.

Vigència: la protecció dels drets d’autor es dóna a partir de que l’obra està creada d’una dorma fixada. Els drets d’autor sobre una obra creada esdevenen immediatament propietat de l’autor que l’ha creada. Només l’autor o aquells qui deriven els seus drets a través de l’autor poden reclarmar-ne la propietat.

A què afecta?: els drets d’autor protegeixen “obres originals” que estiguin fixades en una forma d’expressió tangible. La fixació de l’obra no ha de ser aparent o perceptible mentre aquesta pugui ser comunicad mitjançant l’ajuda màquina o aparell.

A què no es pot aplicar?: -Treballs que no han esta fixats en una forma d’expressió tangible (obres coreogràfiques, discursos improvisats...)

-Títols, noms, frases curtes i lemes, símbols o dissenys familiars, lleugeres variants de decoració tipogràfica, lletres o colors..

-Idees, procediments, mètodes, sistemes, processos, conceptes, principis, descobriments..

-Obres que consisteixin totalment d’informació que és de coneixement públic i per tant propietat comna i no representen un treball que tingui un autor original.

informació extreta de: drets d’autor

Els dos tipus de programaris més importants que existeixen són el programari lliure, free software, i el programari convencional o privatiu.

El programari lliure, és el que ofereix a la comunitat poder-los utilitzar lliurament, aquest tipus de programari ofereix 4 llibertats:

-Llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit.

-Llibertat d’estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies.

- Llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als vostres veïns.

-Llibertat per a millorar el programa, i alliberar les costres millores al públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se.

Dos exemples d’aques programari poden ser Mozilla i OpenOffice

Creative commons és una llicència gratuïta que permet al creador d’una web posar unes condicions. 

Procés per crear una llicència: Accedim a la pàgina web de Creative Commons a l’apartat de llicències, escollim la manera amb la que volem que quedi la nostre web, copiem el codi embed per tal d’informar els nostres visitants i ja tenim la nostre pàgina sota una llicència.

Més informació a Creative commons

Desprès d’informar-nos bé sonre que és la viquipèdia i tot el que és pot fer en ella, ho hem posat en pràctica i hem editat una pàgina de la viquipèdia.

Procés: primerament hem de crear un compte de viquipèdia, per fer-ho entrem a una pàgina qualsevol de wikipèdia i a dalt a la dreta seleccionem “crear un compte”.  Escollim una paraula, recorda que quan modifiques no només pots afegir text i imatges sinó que també podem afegir enllaços. Per finalitzar l’edició hem de seleccionar “desa la pàgina”, de manera que tot el que hem modificat queda guardat.