Sóc de Muro, un poble de costums, de tradicions, de bona gent, de bona música i de bon menjar. Vinc d'un poble on hi ha gent hornada i treballadora, on tot el món es tracta com si fóren germans. On hi ha una dita que diu "hui per tú, demà per mi", on tot el món s'oferéix ajuda. Al meu benvolgut poble pots trobar carquinyols, peladilles, pericana, la bona paelleta de les "iaies", on pots trobar la millor gastronomia de tota la contornà . Bó, la gastronomia i el que no és la gastronomia. En Muro tot és bó, la serra, la natura, la gent, TOT. Muro és un d'aquests pobles pels carrels dels quals tot el món va saludant-se, tot el món es fa de voler i s'ofereix qualsevol tipus d'ajuda que hi faja falta. On, si hi ha qualsevol problema, es soluciona entre tots. I es que no puc estar més orgullosa de les meves arrels, perque al meu poble hi ha "lo milloret de lo milloret", perquè és on he nascut, he crescut i avuà en dia, on es troba tota la gent que més m'estime i més vull al meu costat. I esque aquestes paraules es queden massa curtes per definir el sentiment que jo tinc cap a les meves arrels, perque les estime, perqué formen part de mi i del que sóc.
