I donât know what Pere Aragonès needs to hear this but amnistia sense independència no resol el problema, el mĂ xim que pot arribar a ser ĂŠs una soluciĂł temporal a un problema derivat de tenir un (bĂŠ, dos) Estat(s) treballant en contra nostra, però no soluciona l'arrel i de seguida tornarem a estar en la mateixa situaciĂł.
SĂ, ĂŠs gravĂssim que tinguem mĂŠs de 3.000 encausats des del 2017 per haver participat en el moviment independentista. SĂ, ĂŠs gravĂssim que el govern elegit democrĂ ticament estigui a la presĂł i a l'exili per fer el que es van comprometre a fer, respectant la democrĂ cia. L'autoritarisme i el nacionalisme amb què es comporta l'Estat espanyol no s'hauria de normalitzar (tot i formar part de la manera de ser dels Estats, no ens enganyem pensant que a Europa ho fan millor).
Però tot això no se solucionarĂ amb una amnistia, perquè la repressiĂł (presĂł, exili, multes, detencions arbitrĂ ries, vigilĂ ncia i violència policial, etc) ĂŠs simplement una conseqßència del problema principal: que som un paĂs ocupat; i l'Estat (com ĂŠs normal dins la lògica dels Estats) estĂ posant tota la seva maquinĂ ria al servei de mantenir la ocupaciĂł.
Per molt que ara aconseguĂssim l'amnistia, mentre l'opressiĂł continuĂŻ, nosaltres haurem de continuar lluitant-hi en contra. I com que Espanya no decidirĂ ser democrĂ tica i permetre la lliure autodeterminaciĂł dels pobles, tornarem a tenir represaliats en un tres i no res. âHo tornarem a ferâ, oi?
Si aconseguim l'amnistia i no la independència simplement ens haurem acontentat amb tornar al 2012 i tots els esforços no hauran servit de res.
No hi haurà amnistia real sense independència. Quan l'Estat espanyol ja no ens pugui empresonar per defensar els nostres drets, i quan puguem negociar d'igual a igual amb l'Estat espanyol perquè alliberi els presos que encara retÊ: això serà amnistia.
Ens estem auto-enganyant si creiem que centrar tots els esforços en l'amnistia ens ajuda. En tot cas, l'amnistia hauria de ser un senyal donat per l'Estat per demostrar la seva voluntat de negociar, però l'Estat ha deixat mÊs que clar que no vol negociar i per tant qualsevol amnistia seria una manera d'aplacar-nos, de centrar la nostra lluita en un front menys radical i que tÊ com a aspiració tornar a un status quo anterior.
I ja sĂŠ que no es planteja l'amnistia com a objectiu final sinĂł com a esglaĂł dins del procĂŠs que a la llarga ens ha de dur a la independència. I sĂ, ĂŠs important demanar l'amnistia. Però, siusplau, no perdem de vista que l'objectiu ĂŠs la independència. I a curt termini.
En Jordi Cuixart ja ho va dir al seu judici:
âVull deixar clar, perquè, si no, hi ha equĂvocs: les meves declaracions davant del jutge instructor estaven vinculades a una voluntat de sortir de la presĂł al preu que fos. I aquesta ja no ĂŠs la meva prioritat. Soc un pres polĂtic.
DesprĂŠs de 500 dies, la meva prioritat no ĂŠs sortir de presĂł. La meva prioritat ĂŠs poder denunciar l'atac i la vulneraciĂł de drets i llibertats a Catalunya i a l'estat espanyol.
La meva declaraciĂł davant del jutge instructor va ser condicionada davant l'impacte, que ĂŠs molt gran quan entres a la presĂł i quan estĂ s convençut de la teva innocència, com ho segueixo estant avui, però els insisteixo que la meva prioritat ĂŠs l'absoluciĂł, òbviament, però la meva prioritat ĂŠs la resoluciĂł del conflicte polĂtic entre Catalunya i Espanya, i la recuperaciĂł de drets i llibertats a l'Estat. La meva prioritat ja no ĂŠs sortir de la presĂł, com ho era anteriorment.â
No crec que siguin propostes contrà ries, però, el que dius.
Els motius pels quals es lluita per l'amnistia sĂłn dos: un de col¡lectiu i un altre d'individual. En primer lloc el col¡lectiu, i ĂŠs que el fet de lluitar per l'amnistia evidencia precisament la vulneraciĂł dels drets que l'estat espanyol efectua sobre Catalunya, com bĂŠ demana en Cuixart. En segon lloc l'individual, que es basa en el fet que tots els encausats polĂtics NO mereixen estar a la presĂł/represaliats, aixĂ que hem de treballar tambĂŠ perquer puguin gaudir de les seves llibertats individuals i inalienables.
Ningú s'enganya creient que l'amnistia ens donarà la independència, o que l'amnistia farà que ningú mai mÊs sigui represaliat. Però ningú ho ha afirmat mai, tampoc, aixà que no veig molt d'on ve aquest comentari.
MĂŠs que res perquè tot es pot fer de manera simultĂ nia: es pot lluitar per l'amnistia per evidenciar la falta de drets i llibertats (a la vegada que eliminem la presĂł, l'exili i la repressiĂł de tantes vĂctimes catalanes) i a la vegada lluitar per la independència, i a la vegada lluitar per ser mĂŠs a la causa, i a la vegada lluitar per l'alliberament social.
Ăs mĂŠs, crec que l'error seria DEIXAR alguna d'aquestes vies, perquè aquests anys ha estat precisament el fet de presentar la causa independentista com a quelcom multifocal el que ha fet que s'hi sumi tanta gent (alguns s'hi han sumat per l'economia, altres per la cultura, altres per la llengua, altres per la repressiĂł, etc)
