Un projecte com el Simbiòtic només podia anar bé. Ja fa molt temps que veia les ganes i l'energia de tothom, des de la organització fins als artistes, sense oblidar la gent del poble que s'ha involucrat cegament en un projecte que gairebé no coneixien o no es feien a la idea de com podria ser i què podria aportar. Escoltant els comentaris de tothom durant el vermut-despedida del projecte va quedar clar que sí que ha aportat coses al poble de Llorenç, així com el poble ens ha aportat molt als artistes participants. D'això s'en diu Simbiosi.

El cap de setmana passat Llorenç es va omplir d'art, diferents espais, carrers i vinyes van acollir les propostes que deu artistes foranis hem desenvolupat en simbiosi amb el mateix poble, alimentant-nos de les seves històries i paisatges i fent passar aquest aliment amb un bon got de vi Les Cometes.

Em vaig perdre algun acte de divendres a primera hora ja que estava preparant la meva presentació a l'església, però el Simbiòtic ja havia arrencat amb la xerrada inicial i el projecte de la Diana Gadish "sobre la pell de Llorenç".

A l'església esperavem en Víctor Turull i jo, a punt per començar la petita apologia del so amb els nostres projectes. El Víctor treballa sobre la veu i ens va oferir una peça de 40 minuts on les set notes de l'escala s'allargaven com infinits drones que feien ressonar tot el nostre cos a les diferents freqüències, tot això acompanyat de cant harmònic, d'un impressionant bol de quars i de la veu de 7 membres de la coral de Llorenç.

A les nou començava la meva presentació del "Paisatge Sonor de Llorenç". També dins l'església. M'interessava molt el sentit experimental de fer aquesta improvisació de gravacions de camp dins un espai amb tanta reverberació com és l'església. Quan preparava les gravacions i feia les primeres proves a casa no sabia com sonaria tot allò dins l'església, i va ser allà on vaig intentar adaptar-me al inmens so de d'aquell espai. Aviat publicaré la gravació d'aquest concert, que la vaig realitzar un cop més amb el material prestat per EMAV. Sembla que la presentació va agradar força, o al menys va despertar cert interès en l'entorn sonor del poble, i aquesta era la idea.

La nit va seguir amb el projecte de l'Esther Freixa, que ens va obrir una porta a la imaginació ensenyant-nos la vida privada dels capgrossos de Llorenç, una història que va arrencar moltes rialles entre grans i petits, tot i el fred que per una mala casualitat feia a la plaça del castell. Més tard anavem cap a l'espai Les Quintanes, on vam poder gaudir del "Romanço de Llorenç", una peça teatral el.laborada amb històries del poble i que mesclava d'una forma màgica realitat i ficció.

Dissabte al matí vam anar de visita a les escoles on alguns dels artistes estaven fent tallers oberts a tothom, i tot seguit a fer un bon dinar i a veure la resta de presentacions. El "mobiliari urbà" del Jorge Horno, les diferents intervencions de l'Oriol: mural i les venes del Penedès i de l'Arturo: pintura col.lectiva i pells ja lluïen a diferents punts del poble.

Quedava per veure "el cos col.lectiu" d'Aurora Balasch, una peça de dansa ubicada al mig de la vinya, ens va fer reflexionar sobre la identitat i arrels del poble i la seva gent.

Amb una nova sessió del "Romanço de Llorenç" es donaven per acabades les presentacions dels projectes dels artistes però encara quedava tota la nit de Simbiòtic. Una vetllada amb música en directe i dj's que va durar fins entrades les 4 de la matinada i on un cop més hi havia oferta de tots colors.

Amb el vermut de diumenge ja sí que es donava per finalitzada aquesta experiència que ha sigut per tothom el Simbiòtic 2011. Organització, artistes i participants vam coincidir en l'èxit de la proposta, gràcies en gran part a que Llorenç és un poble motivat i ple de riquesa cultural.