La calor no acabava d’arribar mai, aquà a muntanya cada dia a la tarda una nuvolada tapava el sol calent, i en feia caure gotetes d’aigua de tempestes d’estiu. Aquella nit la lluna plena estava tapada per aquestes nuvolades grosses i impresionants que sembla que han de descarregar amb força amb llamps i trons, a dintre casa tenia una temperatura de 18 graus i a sobre la taula l’ampolla de vi micronegre amb una  copa alta de vi per sentir-ne tot l’aroma. Apunt de degustar-ne el seu sabor, m’imaginava una lluna resplendent, el seu aroma intens amb records varis, a l’exterior sons de trons i llamps de tempesta,em feien deleïtar encara més aquell vi que se’m passejava per la boca fins a ser absorbit pel bon camà del meu cos. Aquella nit l’ampolla de vi micronegre era l’única companyia que tenia a darrera els vidres.
