#kyke serrano

Brutal! per fi ha sortt! crec que en Pere Foved me'n va parlar fa com dos aaaaanys o així! de que havia gravat un dels temes.

Acabo de posar-lo a sonar... només diré que en Kyke Serrano és el nostre Jordan Rudess.

Mark my words!!!

Escolteu-lo si us agrada el progressiu del bo. Us deixo el link a Spotify!

Kyke Serrano – Jam On Serrano Session Two CD1 (Extreme Sessions)

Kyke Serrano – Jam on Serrano Session Two CD2 (Emotional Sessions)

Canela fina! qui és el guitarristaaaaaaaaaaaaaaaaaaa??? necessito saber-ho jejeje crec que hi ha diferents col·laboracions!

Ells són… http://www.gururockband.com/ 

  Palau-Simó-Serrano-Sastre-Portaz

Veu (coros i guitarra acústica a vegades) - Pau Sastre: molt, molt moooolt crack! va estar a tooooope tota la nit. Té molta actitud a l’escenari i s’ho passa pipa! No és gens fàcil de cantar el que canta i cal un registre que arribi molt amunt! Jejej mola quan se li infla la vena del coll i arruga les celles per fer un agut.

Guitarra (veu i coros) – David Palau: si ets guitarrista ja saps qui és (no hace falta decir nada más) l’han batejat com l’Steve Vai espanyol jejejej i té unes quantes Jeeeeeeeeeeems jejeje en especial la 7V, la blanca! (com la que li vaig regalar a en Jordi ejjeje). És molt crack i molt virtuós; fa coses brutals amb la guitarra (jejeje fins i tot la toca amb les deeeeeents!). Una canya!He de dir que Divertimento ens encantava, tenim totes les edicions... però que ja tocaven cosetes noves! Güru mola i ens encanta! però endavant que si vosl fer un altre CD de David Palau el rebrem tota la comunitat amb les mans obertes!

Teclats – Kyke Serrano: ahir el vaig batejar com en Kyke Rudes Sherinian; Rudess pels sons i la virtuositat; Sherinian pel marcainisme jejej és moooolt divertit, molt atent, i sempre fa bromes. M’encantaaaaaaa, i el que més m’agrada és que encara estima la música (com un adolescent) i dóna gràcies per ella cada dia.

Baix – Jordi Portaz: L’home de seny de Güru, seriós, calladet i concentrat. Et fa un solazo del nivell i estil d'en Marcus Miller (quan li vaig dir una vegada que en Marcus era el meu baixista preferit em va dir que era el seu també!) tu caus de culs i ell ni s’ha despentinat. Igual que fa 10 anys, el Warwik penjat i vinga. La gran parella d’en David Simó.

Bateria – David Simó: gran, molt gran... molt groove i el punt perfecte punch! no m'agrada que en Bisbal el tingui segrestat jejejeje m'agradaria escoltar-lo més sovint en directe!Amb la seva manera i el seu estil de tocar, esquerrà tocant com un dretà però diferent... és únic!!! és més crec que mai li he vist fer cap cagada, crec que sempre m’ha agradat tot el que fa... uaaaaaaa és que amb ell al·lucines cada diaaaaaa! M’agrada perquè sempre descobreixes coses noves, i segur que es passen molts dels detallats que fa... és una passada... I cada cop que hi he parlat a la vida és taaaaaaan honest, taaaan dolç i em fa sentir tan bé... sempre riu! m’encantaaaaa! (aprofito per fer una reivindicació: Simó al Facebook ja!). 

No explico el context ("I was so scared and trying to find a place, some shadows of my past are in my veins...")

Només dir que fa anys que conec en Jordi Portaz i en David Simó... que vaig tenir la sort de conèixer en David Palau al concert del graaaaaaaaaandiós Steve Lukather (i també me'l vaig trobar a veure en Jeff Beck). Amb en Kyke i en Pau no hi he parlat mai cara a cara, tot arribarà (I promise). Tots són molt macos, atents i simpàtics!

Amb Güru diuen que fan el que fa temps tenien ganes de fer, és la seva banda de música a part de tot el que gan fet fins ara (que és moltíssim però no un projecte propi...); amb Güru han trobat una via com d’escapament de la música que han de tocar normalment (música que sempre diuen que respecten però que és més una feina de mercenari que un grup per plaer). Són amics primer de tot, companys de feina, i amb gustos musicals sembla ser que semblants (rock dels 80's i 90's) i acaben coincidint i creant Güru.

El concert esperat! "I just caaaaaaaaaan't get awaaaay"

Potser fa més d’un any que esperava un concert com aquest! i que esperava un concert de Güru, després d'esperar molt temps pel CD... des del desembre que el tinc esperava un concert!!!! (en vaig comprar dos per no tenir discussions de parella, un per en Jordi i un per mi).

Al concert de Centelles ens van encantar! I tot just tenien la primera maqueta; després la segona edició amb 4 temes va sortir com de regal amb el CD de doble edició de Divertimento (David Palau).

He de dir que els meus preferits d’ahir nit van ser en Jordi Portaz i en David Simó... jo els votaria com la parella perfecta! Perdoneu però #alguhohaviadedir.

Després del moment friki dels Soldados del Imperio jejeje i de la intro http://www.youtube.com/watch?v=er5ihC4HCW8  amb la que vam riure molt (i flipar bastant). Jijijiji que frikissssssssss! 

Van començar (m’ho esperava) amb Addictive Love, canyera i complicadeta,... per començar a tope!

La meva preferida Your smile aiiiiiiiiiiii que m’agrada taaaaaan! No es va fer esperar... el so que sortia a fora encara no m’acabava de convèncer... és un temarro Toto total!

Llavors crec que va venir mmmm oh si! La bonjoviana! Staring at your door! En Palau fa els solos molt iguals al disc sempre, i recordo que aquí va fer algunes coses diferents i ho vaig trobar curiós! M’encanta la lletra, i també el joc de veus... jejeje quines ganes de Bon Jovi al juliooool!

A “Someone else’s song”* va pujar un convidat a cantar (en manu Esteve de la banda de hard rock Hard dreams) i van cantar a duet amb en Pau Sastre. Segurament no era el seu registre, bé i és difícileta ehhh, li va quedar una mica justeta; però s’ho van passar genial. Aquest home em sonava molt físicament, i el nom també em sona... però no sé de què... Em va fer gràcia que portés la samarreta de Journey (m’encanteeeen!).

* Com a nota curiosa: aquest tema sempre he pensat que també es podria dir Sometimes pel que diu a la tornada... però el hit de Güru ja es diu Sometimes jejeje

Uo i No more time també és un temassoooooo!!! M’encanta la frase “ Some shadows of my past were in my veïns” i el riff que ve de guitarra després uououoooooooooo

Flavour of desire m’agrada molt, de la versió del cd trauria un efecte que fa com unes gotes (glup, glup) però mola, de les noves crec que és la que m’agrada més! Molta canya!

La que també em va posar els pèls de punta és I just can’t get away d’en Portaz i en Sastre (el momento de posar-se sexy) també els hi va quedar brutal, millor que al disc, i la sala ja sonava més bé… també cal dir que aquí jo ja era a primera fila (bé a segona) i estava aliniada amb el seu ampli, al punt perfecte (on es trobaven les línies directes de sortida dels amplis d'en Palau i en Portaz), just darrere les #salatsisters i el notava a tope! “0nce you’re iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiin you can’t run awwwwaaaaayyyy!”

Doncs diria que van tocar pràcticament tot el disc; i la versió de Rosanna (de Toto) amb la que es van explaiar fent els solos; primer en Kyke; després en Portaz (superbass), en Simó i en David Palau. Hi ha un vídeo al youtube que demostra el que dic: 

http://www.youtube.com/watch?v=pZl7JPDwTYU (by Quico Tretze)

Una altra cosa que em va encantar (per molt pastelón que diguin que és), probablement perquè m’hi sento bastant identificaaaaaaaaaada, es quan en Palau dedica el tema “I found my way back home” a la seva dona (s’han casat fa poquet). Em va encantar quan va dir que tot rockero necessitava la seva nova rockera jejejej. També mola que ella estigui sempre a primera fila, encara ara, després de tot (i de tots els bolos), vibrant a tope! És bonic! Jo sóc igual jejejej... i quan en Palau diu aquestes paraules tan boniques, i veig la carona d’ella, amb els ulls que li brillen... penso que tinc la gran sort de poder gaudir del mateix, que segur que jo faig la mateixa cara... i que estimo a en Jordi i m’encanten aquests moments que comparteixo amb la música i amb ell. Penso en que moltes vegades durant concerts de la teva parlla estàs soleta, a baix, entre el públic, però una mirada, un gest o unes paraules reconforten molt. Quan deia tot això... em vaig girar per mirar en Jordi i el vaig veure allà, una mica més enrere, concentrat amb el concert... (que guapooooo el meu guitarrista rockero!). Amb aquesta cançó ja tinc un videoclip pensat jajaj

Amb I want you out també vam vibrar molt! Amb aquesta va genial pensar en algú que odies i treure la ràbia que portes dins cantant i desfogant-se! “take y your falseness...” grrrrrr jeej molta energia!

Buaaaaaaa! Però quina canya i quina suoooor!!! Sort que se m’havia curat bastant la tortícolis i vaig poder fer els meus cops de cap sinó hagués patit mooolt jeejje

Finalment arribava Sometimes, m’encanta, i pel que va dir en David Palau, agrada molt a la gent... la veritat és que té tants punts com qualssevol dels hits de Bon Jovi jejej optimista i amb un estribillo enganxós i fàcil de pillar; un bon solo i una bona melodia... :)

Es va acabar el concert... amb Salvation i nosaltres cantant i vibrant a topeeeeeeeeeeee!!!! a mi se’m va fer curt, però en mirar el rellotge vaig saber que havia durat el que havia de durar! "fly away, fly away, fly away so hiiiiigh!"

Güru, craaaaaacks... 5 megacracks jeej a vegades crec que es diuen Güru perquè ells són uns Gurús però no espirituals sinó de la música.Vaig ser mega feliiiç! En vull més!

Trobo fantàstiiiiiiiiic que músics amb aquesta solera tinguin aquesta il·lusió i passo encara per fer el que els agrada; que no estiguin cremats de la vida de músic mercenari musical... s’ho han sabut agafar bé, aprendre’n i sempre els veig amb un somriure dibuixat a la cara. Són simpàtics, atents i desprenen amistat entre ells per sobre de tot.

Això em fa adonar que no tothom és igual, que sempre depèn de com es mirin les coses, i el milor és fer-ho amb iL.Luuuusió!!! si fas les coses amb passió i ganes surten bé i t’ho passes genial! Ah amiiiiics, i la part més bona d’això és que s’encomanaaaaa! #gurupower

La part (no tan bona) de la nit... ("I want you out!")

Addictive Love és un dels meus (nostres) temes preferits! En Jordi va treure el riff... però... jejejej crec que mai ho intentaré... i en Palau el toca sense mirar... Trobo que és mega potent i té mooolta canya per començar... però vaig notar que en Pau va patir una mica per cantar-la i potser no haurien de començar amb aquesta...

Aiiiiiii el so el so... uf... sé que probablement la sala sigui difícil de fer sonar... però a l’Andreu Martínez i a en Gnaposs + Sir Joe Quarterman no els vaig pas sentir tan malament...

El so de guitarra d’en David Palau ja és peculiar... però durant mig concert... a fora no sonava gens! Per aquest motiu em vaig decidir a anar endavant, cada cop més i podes sentir directament el que sonava des de l’ampli.

Les veus encara... La bateria i el baix es feien una mica de bola... He dit que estem una mica enfadats amb el tècnic??? doncs al torn de presentacions vam ser molts que no el vam aplaudir... a la pròxima ho farà millor!

Moments (per recordar) especials de la nit - "Don't forget I still have lots of words to mention...diggin' inside me... I believe destiny exists and will join us agaaaaain!"

Arribar i trobar-se en David Simó a la porta per començar… i l’abraçada que em va feeeeeeer! És tan maco!! No m’estranya que quan el presentin diguin “Gran músic! ...i millor persona!” és cert.

Bé… en realitat a la porta, porta hi havien 2 soldados del imperio en realitat… moment fotoooo. En entrar dos més jajaja que bons! quin riure!

Escoltar Steve Lukather de camí cap a Barcelona, entrar a l’Apolo2 i també sonava jajaj

En Dankoooooo que els anys no passen quan el veig és com si fos ahir que el vaig conèixer!Ell serà el futur d'aquesta gent que ara estaven alà dalt l'escenari... Ei Dank si legixes això hem de quedar! no val trobar-se només als concerts!

Momentàs quan jo (i tot el públic) ens hem pensat que en Kyke Serrano ensenyaria el cul… jjeje

Quan a mig concert he decidit anat a primera fila amb la Laia i la Bet (perquè no sentia bé la guitarra) i estava vibrant a topeeee m’adono que estava  al costat d’una dona bastant gran jjejej (després en David Palau va dir que era sa mare!!!)

Conèixer en DaBeat (en Michael dels Moonwalkers, llegiu més avall)– aiiiiiiii és que reconec que per mi és com conèixer Michael en persona :) un altre somni fet realitat... una altra sorpresa de la nit, per Casualitat! no sabia que s’hi passaria per veure en Pau Sastre (su productor). No sé perquè però em venien unes ganes de fer-li una telettubie-abraçada... em vaig oblidar de fer-me una foto amb ell... el pròxim cop ho faré... així hi haurà pròxim cop!!

En Jordi dient-li a en PJH que era fan seu jejeje

+ Info ("The end is coming")

Web del grup: http://www.gururockband.com/

Facebook del grup: http://www.facebook.com/pages/G%C3%9CRU-ROCK-BAND/127954540597737?ref=ts

Aquí hi ha moltes fotos molt més bones que les meves! (us recomano les de la Laia Salat!)

Myspaces personals (i tots, menys en David Simó, són al Facebook)

Pau Sastre: http://www.myspace.com/pausastremusic

Kyke Serrano: http://www.myspace.com/kykeserrano (@kykeserrano al Twitter)

David Palau: http://www.myspace.com/palaudavid

David Simó: http://www.myspace.com/davidsimo

Jordi Portaz: http://www.myspace.com/jordiportaz