#daniela fally

Mostly Mezzo Mondays: a recurring (though not weekly) feature where, on Monday nights, I blog a list of the upcoming broadcasts that have caught my eye on World Concert Hall. My interests: baroque vocal music, art song recitals, and a list of favorite singers.

Dorothea Röschmann sings excerpts from Tannhäuser as part of a concert with the Münchener Kammerorchester. Live broadcast Thursday, April 11 on BR Klassik.

Mezzophiles who especially admire Kate Lindsey may want to catch the radio broadcast of a “made-for-Cleveland production” of Ariadne auf Naxos in which she sang der Komponist earlier this year. Co-stars include Tamara Wilson, Andreas Schager, and Daniela Fally among others. Saturday, April 13 on WCLV. (Note: because World Concert Hall uses GMT for all listings, this concert is shown as being broadcast at 0:00 on the 14th, but that is 8:00 p.m. on the 13th, Cleveland time.)*

William Christie generally picks good singers to work with on baroque repertoire and the upcoming St John Passion he is conducting with the Royal Concertgebouw Orchestra is no exception. The lineup: Reinoud van Mechelen (Evangelist), Alex Rosen (Christus), Emőke Baráth, Iestyn Davies, Anthony Gregory, and Renato Dolcini. Rosen is the only one completely unknown to me, while Gregory is vaguely familiar from social meda; the rest, I have definitely heard in live performance and I approve of this team. Live broadcast Sunday, April 14 on NPO Radio 4.*

Dorothea Röschmann sings fragments from Wozzeck as part of a concert with the Berliner Philharmoniker. (This concert took place in late March and I’m told there’s video available on the Berlin Phil’s Digital Concert Hall.) Deferred radio broadcast Sunday, April 14 on Kulturradio RBB. 

Atonement for La Sonnambula: Florez, Pisaroni, Fally and Nazarova in Vienna Staatsoper, January 13th, 2017.

To get into opera travel on Friday, 13th might be an adventurous proposal even for the least superstitious opera fan as it turned out. Flight delay, mad dash by a taxi from the airport to arrive at the evening box office to collect the ticket just 5 minutes to start, then get changed in a cramped ladies room, persuade cloakroom attendant to take the suitcase, and arrange for check-in to B&B…

Juan Diego Flórez (Elvino) La Sonnambula Staatsoper de Viena

Luca Pisaroni (Rodolfo) a La Sonnambula Staatsoper de Viena 2017

Juan Diego Flórez va celebrar el seu 44è aniversari cantant el rol de Elvino de La Sonnambula de Bellini a la Staatsoper de Viena. Ell va fer interessant aquest nou i fallit streaming des de la capital austríaca,, darrerament molt poc estimulants.

La producció és la mateixa que varem veure al Liceu ara farà tres anys, deguda a Marco Artuto Marelli, però sortosament per a nosaltres varem tenir a una gran belcantista, Patrizia Ciofi, mentre que a Viena els van col·locar a Daniela Fally, una cantant de la casa tan poc interessant i distingida com avorrida. Imperdonable, perquè l’òpera es titula La Sonnambula i ella és o hauria de ser la gran protagonista, i no ho és.

Tampoc han estat gaire lluïts els responsables de l’òpera vienesa a l’hora de trobar una Lisa de relleu, i també en això el Liceu va oferir amb la sorprenent Eleonora Buratto, una mostra més de l’encert d’aquelles representacions. Maria Nazarova a Viena justeja molt.

Rosie Aldridge és una correcta Teresa

Pisaroni, per sort, fa un més que correcte Rodolfo, però el gran triomfador, com no podia ser d’altra manera, si no li posen una soprano a la seva alçada, és Juan Diego Flórez que torna a demostrar que aquest és el seu repertori natural i que els intents per esdevenir un tenor líric amb les incursions a Edgardo, Ferrand, Arnold o ara el Werther, són desitjos més que realitats i és quan torna als seus rols naturals quan la seva veu flueix natural i podem tornem a gaudir de la seva excelsa línia, classe i excelsa tècnica. Flórez sempre canta bé, fins i tot quan s’encaparra amb rols que el sobrepassen, però en aquests rols de líric lleuger, té, si els té, pocs rivals.

Vincenzo Bellini LA SONNAMBULA

Graf Rodolfo Luca Pisaroni Amina Daniela Fally Elvino Juan Diego Flórez Lisa Maria Nazarova Alessio Manuel Walser Teresa Rosie Aldridge

Director musical: Guillermo García Calvo

Chor und Orchester der Wiener Staatsoper

Director d’escena: Marco Arturo Marelli Escenografia: Marco Arturo Marelli Disseny de vestuari: Dagmar Niefind

Staatsoper de Viena, 13 de gener de 2017

De ben segur sense Flórez mai hagués parlat d’aquest streaming, però sé que aquí en són molts els que estaran contents que ho hagi fet. Sigui per a ells/elles.

Juan Diego Flórez

Daniela Fally i Regine Hangler

Encara ancorat en el darrer dia de l’any passat, avui us parlaré del streaming de la Staatsoper de Viena i el tradicional Die Fledermaus que s’acostuma a alternar en aquest dia tan assenyalat amb l’altra símbol de l’opereta vienesa, Die Lustige Witwe de Franz Lehár.

La producció continua sent la de Otto Schenk estrenada l’any 1980 i que conserva virtuts que sense uns cantants actors distingits i sense cap mena de renovació, no conserva la màgia dels primers anys i cau en una rutina que en aquesta ocasió sobrepassa el que s’hauria de permetre a la Staatsoper.

L’edició del 2014 ja va protagonitzar un apunt a IFL ara fa dos anys però el que vaig dir aleshores ja no em val per aquesta edició, doncs els canvis en el repartiment no el milloren i més aviat diria que el fan caure a un nivell que podríem qualificar directament de provincià. 

Regine Hangler no és per a mi una soprano per cantar Rosalinde en una nit que hauria de ser de gala. És una soprano de la companyia vienesa, del tot solvent i del tot impersonal. Està tipa de fer tots els rols de l’auca en totes les produccions que li posen al davant, deu ser una cover per a tots els repertoris imaginables, però caram! la darrera nit de l’any i amb una audiència internacional notòria i un streaming que traspassa fronteres haurien d’haver buscat una Rosalinde lsinó mediàtica, com a mínim distingida.

A Michael Schade li manca un punt de bogeria per ser un excel·lent Gabriel von Eisenstein, Wolfgang Bankl aporta experiència, Elena Maximova un exotisme de baixa intensitat amb una veu adient però amb una interpretació poc misteriosa o inquietant, Norbert Ernst l’habitual professionalitat i solvència desinhibida, mentre que Clemens Unterreiner  amb una magnífica planta repeteix, com Daniela Fally, en la seva correcció mancada d’excepcionalitat i en el cas d’ella, de brillantor virtuosística.

El rol de carceller torna a provocar les rialles en les mateixes frases, amb els mateixos gags i l’idèntic desplegament gestual que en l’edició del 2014. Un èxit, vaja!

Jo crec que tot plegat funciona prou bé per passar una bona estona a un teatre de segona, però també crec que la tradició en una nit com aquesta no es pot deixar en mans de la rutina esperant que el record de les nits glorioses d’aquesta producció i òbviament la música de Strauss ho facin tot, cal donar sentit musical i dramàtic al que es representa i no repetir mimèticament tots els moviments però sense cap bri d’espontaneïtat o frescor. Veritablement la Staatsoper no pot oferir res millor en la nit de Cap d’Any?

Si al 2014 el príncep Orlovsky invitava a Piotr Beczala a cantar en la seva esbojarrada festa, en aquesta edició és Juan Diego Flórez qui deixa a tots bocabadats amb el seu conegut “A mes amis”, acompanyat per l’orquestra i després acompanyant-se ell mateix a la guitarra, cantant i fent cantar una versió sui generis i participativa del “Guantanamera” o una dolcíssima “Hora dels Adéus” amb una estudiada naturalitat que mereix les ovacions més entusiastes de la nit, com és obvi davant de tanta modesta correcció del cast oficial d’aquest Fledermaus mancat de tota mena d’inspiració.

Tampoc estaria gens malament que la Staatsoper contractés per la darrera nit un director musical més subtil, expert i capaç de quadrar i equilibrar fossat i escenari o concertar amb elegància i que extreies un so mínimament distingit d’una orquestra de so vulgar i no reconeixible, que el vienès Sascha Goetzel. Sembla mentida, oi?. Ell, malgrat els aplaudiments que rep del públic, és el principal problema d’aquesta mediocritat. A banda del tenor Flórez el que ofereix la Staatsoper està més a prop d’una nit mediocre de la Volksoper que no al que hom espera d’una de les cases operístiques més prestigioses del món.

Johann Strauß DIE FLEDERMAUS

Gabriel von Eisenstein Michael Schade Rosalinde Regine Hangler Frank Wolfgang Bankl Prinz Orlofsky Elena Maximova Alfred, ein Tenor Norbert Ernst Dr. Falke Clemens Unterreiner Adele Daniela Fally Frosch Peter Simonischek Ida Lydia Rathkolb Dr. Blind Peter Jelosits Frank Wolfgang Bank

Invitat a la festa del segon acte: Juan Diego Flórez

Orchester der Wiener Staatsoper Chor der Wiener Staatsoper Wiener Staatsballett

Direcció musical: Sascha Goetzel Director d’escena: Otto Schenk

Staatsoper de Viena, 31 de desembre de 2016

Si no fos perquè la família “florida” estarà encantada que n’hagi parlat aquí, aquesta representació no hagués protagonitzat cap apunt a IFL.