Comentari d'un audiovisual
Analitzem la pel·lícula "La Teoria Sueca de l'Amor".
La pel·lícula "La Teoria Sueca de l'Amor" és una reflexió sobre la manera com vivim i busquem l'amor a la societat actual. A través de la narrativa, es qüestiona la idea que la felicitat i la realització personal es poden trobar mitjançant relacions romàntiques o matrimonis perfectes. En comptes d'això, s'argumenta que l'amor veritable i durador és una cosa que es troba dins d'un mateix i que es pot compartir amb altres persones en una varietat de formes.
A més, la pel·lícula també aborda temes com la solitud, la tecnologia i el seu impacte en les relacions humanes, i la importància de trobar un propòsit i un significat a la vida. D'aquesta manera "La Teoria Sueca de l'Amor" ens invita a reflexionar sobre la nostra pròpia recerca de l'amor i la felicitat, i a qüestionar els supòsits i mites que s'han difós a la societat sobre aquests temes. Ens permet ser crítics amb la individualització i a reflexionar sobre el fet que sovint ens les haguem d'arreglar com podem amb el suport de la gent que ens envolta, també genera satisfaccions, les quals no et dóna la societat dels individus. A Madrid, es produïen migracions de dones joves del Marroc que no volien casar-se amb el que dictava la seva família o de dones separades, mentre que a Barcelona, les migracions eren de reagrupament familiar, dones casades que es retrobaven aquí amb els seus respectius marits. Aquí entre la qüestió de la modernitat i les societats arcaiques. Aquestes últimes s'associen a accions col·lectives, mentre que la modernitat s'associa a la individualització. Weber va ser un dels primers que va parlar d'Alemanya com un país modern, ja que en tema religiós cada individu vivia la seva espiritualitat de manera individual, en canvi, Andalusia era arcaica, pel fet que la religió es vivia de manera col·lectiva, realitzant processons on assistien milers de persones. Què passa si traslladem la teoria de la individualització a l'àmbit educatiu? Doncs que ens trobem amb el gran dilema actual: l'educació personalitzada. És bona? És dolenta? Fins a quin punt personalitzar tant els aprenentatges és convenient per l'estudiant? Els hi estem fent un favor a l'alumnat? L'estem condemnant?
