Sospitant, Idas el reptà amb forta veu: «Esònida, quina idea és aquesta que regires en la teva ment? [...] Ni Zeus no m'ajuda tant com la meva pica!: no hi haurà dany funest ni treball no perfet mentre Idas et segueixi, ni que un déu s'hi oposés. Tal protector portes en mi des d'Arene!» Va dir, i prenent amb les dues mans la copa plena, bevia el vi pur saborós, i de vi se li van amarar els llavis i les negres barbes. Els altres el van escridassar tots a una veu, i Ídmon va respondre francament: «Malaurat! Aquests pensaments perniciosos, fa temps que els tens, o per ruïna teva el vi pur infla dintre el teu pit un cor agosarat i t'ha empès a menysprear els déus? [...]»