Anem a parlar d'atracció. Però de l'atracció total, la boja, l’escassa, la que sembla irreal i que et fa tenir la sensació de que no ho tornaràs a trobar en molt de temps. La que t'angoixa i et fa pensar en excès a vegades. La que voldries evitar perquè el simple fet de sentir-la potser és massa pels teus instints. Parlem de la millor associació del món, quan s'agafen de la mà les tres atraccions: la psicològica (o intel·lectual), la espiritual i la sexual. Boom. Còctel molotov que acaba per esclatar de mil maneres diferents. I personalment, m'encanta i l’odio alhora. Et juro que em vull concentrar en les coses que toquen. I ho faig. Però als racons més inhòspits del meu subconscient hi és ella, cridant-me subtilment, envaint a poc a poc la meva atenció. Just fa cinc minuts que m'ha obligat a dipositar el cul sobre la cadira de l'escriptori i els meus dits sobre el teclat de l'ordinador. M'està dictant tot allò que he de transmutar en paraules. M'està mostrant la teva imatge com fotogrames de la meva imminent perdició, d'aquell desig a voltes incontroblable quan et tinc a prop. O lluny. Tant és. L'atracció trascendeix moltes coses. Tu, no et penso tant, però m'atreus 24 7. Per desgràcia no puc obligar a la reciprocitat. Però si pogués ho faria. Perquè quan l'atracció és bidireccional ja es pot anomenar connexió. I quan la connexió neix no hi caben les paraules, i això mola moltíssim.