Arqueologia visual del passat

La humanitat invisible

Aquesta imatge mostra la modificació artifical d'un riu situat a Maçanet de Cabrenys.

El meu interés principal ha estat aconseguir una fotografía bonica del riu, per tal que ensenyes la bellesa d'aquest, però que, en segón pla, es pogués apreciar una modificació humana del mateix, passant desapercebuda a la vista. És una metáfora directa per expressar el pas de l'home contra les forces de la natura, així com en la fotografía pot passar desapercebuda la modificació humana, pot passar-ho també a la vida real.

Aquestes modificacions fluvials han tingut usos molt diferents, no son preses ni desviacions de la llera del riu. 

Paula Crespo Carrizo

Aquesta imatge té en primera plana una barrera, una frontera. Una forntera molt artificial que podriem creuar sense problema pero encara aixi, ningu l'ha creuat. 

En el  fons s'observen les ruïnes de l'esglèsia de Santa Margarida a Martorell, un edifici l'história de la qual remonta al segle III. Pero en la Guerra Civil, el sostre fou enfonsat i bona part de l'edifici destruït, no hi han projectes actius de remodelació, pero si hi han treballs arqueológics duent se a terme durant el juny i el juliol. 

L'imatge fou escollida per que es un tema de classe, les fronteres. 

                                REAL CASINO MURCIA

El “Real Casino de Murcia”, situat al centre històric de la ciutat de Múrcia, és un club privat arrelat en la tradició del segle XIX. Des de la seva inauguració en 1847, el Reial Casino de Múrcia ha estat un dels protagonistes destacats de la vida social murciana on, els qui busquen compartir els seus interessos i aficions, troben un espai exclusiu i selecte. Però, tot i ser un distingit club privat, també ha sabut obrir-se a la societat d'avui, tenint oberta la planta baixa monumental de l'edifici a les visites turístiques i a la celebració d'activitats culturals.

Pel que fa la seva arquitectura, és una barreja de les diferents corrents artístiques que van coexistir en la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX a Espanya i va ser declarat monument històric-artístic nacional l’any 1983, de manera que en l'actualitat està considerat bé d'interès cultural.

Després d'un període de decadència provocada per la crisi experimentada en la segona meitat del segle XX, el Reial Casino de Múrcia ha estat restaurat en la seva integritat entre els anys 2006 i 2009, i seguidament, el Rei Joan Carles I d'Espanya va concedir al Casino de Múrcia el títol de “Reial”. El procés de rehabilitació integral ha afectat la totalitat de l'edifici, incloses les estructures, fonaments, terres, paraments i cobertes, així com a tots els elements decoratius, el mobiliari històric, els llums i les obres d'art. Han estat recuperats nombrosos espais i s'ha dotat a l'edifici dels serveis més avançats, alhora que s'han remogut les barreres arquitectòniques o s'han salvat mitjançant elements mecànics.

L'antiga estació de tren de Sabadell va ser construida al 1889 per Gabriel Batllevell i Tort, per substituir l'antiga estació de 1855 a causa de l'arribada del tren a la ciutat. Tot i que va deixar d'utilitzar-se a partir de 1973, des de 1991 s'utilitza com a parada de busos. Actualment és, també, un lloc d'exposició de maquetes de trens en miniatura.

A Terrassa és molt comú trobar vestigis del seu passat industrial, ja sigui amb les altes xemeneies que encara es conserven, les naus de les fàbriques acondicionades per a altres usos…

Un exemple n'és l'edifici de la fotografia. Un antic vapor en què han aprofitat l'estructura per construir una escola. També en la mateixa illa de cases hi ha una plaça que conserva l'estructura de la fàbrica situada allà i que dóna nom a la plaça, la del Vapor Ventalló.

Es tracta d'una de les moltes cabanes de pastor de pedra seca que estan esparcides per tot el Pirineu, concretament a la Cerdanya Nord a la Vall d'Angostrina. Està construida en un punt important, ja que és just per on tots els pagesos i pastors pugen i baixen els ramats de ovelles, vaques i cavalls cada any.   

Per diferents masos de la Vall d’en Bas pots trobar taules rodones de pedra com aquestes. Són conegudes popularment com a “merenderos”, espais a l’ombra per a berenar-hi. Aquest merendero es localitza al Mas els Aulets al costat del Molí de Can Pinyana fet que fa suposar que la mola que conforma el merendero formava part del Molí de Can Pinyana.

Els merenderos són resultat del desgast o aprimament de les moles d’algun molí i com que no servien per moldre es reutilitzaven en aquest cas per fer merenderos però s’han reutilitzat de diverses maneres: per decorar, com a graó per entrar a casa, per a suport constructiu…

Els merenderos són un recordatori del passat preindustrial de la Vall d’en Bas ja que moltes cases avui habitades havien estat molins propulsats per força hidràulica però que avui en dia només en queda les moles com a merendero recordant-nos la importància que havia tingut l’aigua i l’ús d’aquesta per  l’activitat molinera de la zona.

Moltes vegades hi ha petits detalls com aquest que indiquen el passat d’un indret, espai o element i que si no els saps identificar no pots descobrir-lo.

Iglesia de San Pedro, construida en 1569 y que conserva parte de su fachada original, que recuerda a una ermita. Pegado a una de las naves laterales, una moderna cristalera levantada en esta última década, que nos muestra el enorme contraste entre una pequeña parroquia local del siglo XVI y la modenidad del siglo XXI. Lasarte-Oria, Gipuzkoa

La ilustración venatorial:

En aquestes fotos se’ns mostra un recull fet pel meu avi,  Bernardo Garcia Fernàndez, de la revista “La ilustración venatorial”, periòdic quinzenal que va ser fundat i dirigit per Gutiérrez de la Vega i que estava dedicat a la pràctica esportiva de la caça i la pesca d’entre altres coses.

Aquesta revista va ser publicada des de 1829 a 1885, i encara que va tenir bastant fama, actualment es una revista oblidada, de la qual només podem conèixer-la a traves d’una antologia publicada l’any 1997, a Madrid, per  Guillermo Blázquez.

En aquest recull trobem  totes les publicacions que es van publicar entre els anys 1862 i 1863, i va ser expressament enquadernat per un grup de Salesians d’una parròquia propera a la vaqueria familiar, la qual es trobava prop de la ciutat de Màlaga.

En aquestes publicacions podíem trobar consells de caça i pesca, però també de preparació i adobament de la pell dels animals caçats, de com cuinar-los, de com cuidar-los o quins eren els hàbits o costums d’aquests animals.

Aquestes fotografies mostren la fàbrica coneguda avui en dia com a “La Fàbrica Tolrà” . Aquesta era una fàbrica construïda a finals del s.XIX per l'Empresa tèxtil Tolrà. Està situada a Castellar del Vallès, al costat del riu Ripoll. La fàbrica va arribar a tenir fins a 700 operaris i estava en funcionament la 24 hores del dia. La família tolrà és probablement la família que més diners va invertir en el poble. A part d'aquesta gran fàbrica tèxtil, també van posar molts diners per reformar la església de Castellar i van obrir una de les escoles més antigues de la vila “ Escola Emili Carles Tolrà”. A part l'actual ajuntament està instalat en un palau amb aires modernistes que havia estat la residència de la família.

Les fotografies anteriors mostren un cotxe abandonat a un racó poc conegut del bosc a prop de Bellaterra (Barcelona).

El lloc on es troba es el llit d'una riera, que només duu aigua els dies de pluja més intensa, de manera que es pot deduïr que el vehicle va ser possiblement arrossegat per l'aigua fins a la seva localització actual. No es tracta d'una ruïna coneguda o important, però sí que resulta interessant l'anècdota que potencialment comporta.