#zuberoa

ZÜHARA

Zuberoa

Zuberoa és un restaurant que apreciem i que sempre tenim present. La calidesa de la seva cuina, el caserío amb tanta història, el menjador de pedra, els entranyables germans Arbelaitz. Hi ha cases i famílies que t’arriben al cor i de les que sempre en tens un bon record i ganes de tornar-hi.

Visitada als anys 1990, 2000 i 2010, el 2020 hi tornem amb més il·lusió que mai i amb la intenció de menjar-hi plats a la carta molt concrets.

Vam començar l’àpat amb els “raviolis de cigala al fumet de trufas”, elaborats amb una pasta finíssima feta per ells mateixos, amb escamarlans d’Ondarroa i amb tòfona de Lleida o de Teruel que, segons expliquen, envasen al buit i congelen quan n’és temporada per poder-ne utilitzar durant tot l’any; un entrant amb una salsa excel·lent i unes delicioses escalunyes banyades amb brandy, ben potents i gustoses. A continuació, la “yema de huevo, flan de foie-gras y hongos”, un plat amb una cremositat, una temperatura i uns gustos tant agraïts que entendreix a qualsevol. El següent plat va ser el “bogavante asado servido con raviolis de albahaca, aceite de jengibre y emulsión de su coral”, l’essència del llamàntol servida amb la marca identitària de la casa, la cuina amable. Finalment, el “pato asado (pechuga asada, muslo guisado), raviolis de foie-gras y salsa de jengibre y pomelo”, possiblement ens vam equivocar triant aquest plat perquè, a part de ser simplement un ànec ben cuit, els elements exòtics com el pomelo i el gingebre feien que la salsa fos excessivament dominant. Per acabar l’àpat, no podien faltar els dos clàssics de la casa, que curiosament estan fora de carta: el famós pastís de formatge i la “tarta de pera” amb una compota de plàtan i mango, nata d’ametlla i un gelat de te, caramel i vainilla. Pel que fa a la carta de vins, tot i que hi ha hagut cert increment de preus, encara hi ha petites sorpreses amagades entre la multitud de referències. També ens va sorprendre la poca qualitat del pa que ofereixen. I, el servei de sala, tot i ser proper, va ser més fluix del que sempre havíem tingut; possiblement, motivat per la gran afluència de públic.

Una casa que es manté intacta i que perdura al llarg dels anys.

Zuberoa

Zuberoa és un restaurant que apreciem i que sempre tenim present. La calidesa de la seva cuina, el caserío amb tanta història, el menjador de pedra, els entranyables germans Arbelaitz. Hi ha cases i famílies que t’arriben al cor i de les que sempre en tens un bon record i ganes de tornar-hi.

Visitada als anys 1990, 2000 i 2010, el 2020 hi tornem amb més il·lusió que mai i amb la intenció de menjar-hi plats a la carta molt concrets.

Vam començar l’àpat amb els “raviolis de cigala al fumet de trufas”, elaborats amb una pasta finíssima feta per ells mateixos, amb escamarlans d’Ondarroa i amb tòfona de Lleida o de Teruel que, segons expliquen, envasen al buit i congelen quan n’és temporada per poder-ne utilitzar durant tot l’any; un entrant amb una salsa excel·lent i unes delicioses escalunyes banyades amb brandy, ben potents i gustoses. A continuació, la “yema de huevo, flan de foie-gras y hongos”, un plat amb una cremositat, una temperatura i uns gustos tant agraïts que entendreix a qualsevol. El següent plat va ser el “bogavante asado servido con raviolis de albahaca, aceite de jengibre y emulsión de su coral”, l’essència del llamàntol servida amb la marca identitària de la casa, la cuina amable. Finalment, el “pato asado (pechuga asada, muslo guisado), raviolis de foie-gras y salsa de jengibre y pomelo”, possiblement ens vam equivocar triant aquest plat perquè, a part de ser simplement un ànec ben cuit, els elements exòtics com el pomelo i el gingebre feien que la salsa fos excessivament dominant. Per acabar l’àpat, no podien faltar els dos clàssics de la casa, que curiosament estan fora de carta: el famós pastís de formatge i la “tarta de pera” amb una compota de plàtan i mango, nata d’ametlla i un gelat de te, caramel i vainilla. Pel que fa a la carta de vins, tot i que hi ha hagut cert increment de preus, encara hi ha petites sorpreses amagades entre la multitud de referències. També ens va sorprendre la poca qualitat del pa que ofereixen. I, el servei de sala, tot i ser proper, va ser més fluix del que sempre havíem tingut; possiblement, motivat per la gran afluència de públic.

Una casa que es manté intacta i que perdura al llarg dels anys.