Comentari de text
«Caracterización de la escuela», de Jaume Trilla, inclòs al seu llibre Ensayos sobre la escuela. El espacio social y material de la escuela.
L'autor en aquest capítol analitza la relació que existeix entre l'escola i l'espai, entenent aquest no solament l'edifici sinó també l'espai exterior. Al llarg d'aquest capítol, doncs, ens treballen diferents aspectes i característiques sobre aquesta relació. Treballa els rituals escolar, l'escola i com s'identifica a si mateixa i com se la confon amb altres institucions utilitzant la seva arquitectura; la vocació d'aïllament, la funció que va adoptar l'escola inicialment, escolaritzar la realitat i veure com podem utilitzar la tecnologia a l'escola. Trilla el que fa és identificar quines continuïtats hi ha respecte a l'escola tradicional. En aquesta entrada del blog, només analitzarem el seu petit subapartat dedicat a les barreres per la relació horitzontal. Trilla introdueix aquest subapartat amb la següent cita: "En una classe tradicional, les relacions horitzontals, entre alumnes, quasi sempre suposen una distorsió, un soroll per a la relació comunicativa vertical (mestre-grup), que és la que s'ha de privilegiar". Això justifica que, encara avui dia, les escoles continuïn fent ús de la tarima per exaltar la figura del professorat com quelcom poderós, ja que es contempla aquesta figura com a focus del coneixement. Ara bé, des de fa un temps ―sembla que a la universitat aquesta transformació no ha arribat, pel fet que totes les classes estan dotades de tarimes, tot i que pocs professors la facin ús―, s'està imposant un altre model de classe al professorat, una metodologia basada en la construcció del coneixement pels mateixos alumnes i considerant la figura del docent com la guia per aconseguir aquest coneixement. Així doncs, no existeix aquesta superioritat de la figura del docent i, per tant, no haurien d'existir les tarimes que exalten la seva figura. A conseqüència d'aquesta transformació en el sistema educatiu, hi ha centres que ja opten per no tenir tarimes a les seves aules. N'és un exemple l'Institut la Sagrera Sant Andreu, centre en el qual vaig realitzar les pràctiques. Durant la meva estada vaig poder observar totes les classes i en cap d'elles existia una tarima i no només això, sinó que a més el professorat només tenia una petita taula rodona amb una cadira per asseure's puntualment si ho necessitava. Remarco la paraula puntualment, ja que des de la línia ideològica del centre es considera que el professorat no ha d'asseure's, sinó que ha d'anar donant voltes per l'aula ajudant a l'alumnat en el seu aprenentatge autònom.
