#periodisme

"És ridícul llançar-se a la piscina a cinc columnes amb el títol: «Zapatero podria convocar eleccions anticipades avui». T’hi llances o no t'hi llances, però no s’hi val a dir podria."

"Ficar-se en embolics [és] l’essència d’aquesta feina. […]. En aquest ofici no s’hi val a anar pel camí fàcil".

…la identidad de [periodista] que había en los ‘40: asalariado, industrial, homogéneo, poco diferenciado. El periodismo, sin embargo, se ha transformado en estas décadas en una actividad creativa, profesional, altamente diferenciada.

“¿Què direm de la vida intel·lectual? Per a fer-se càrrec del nivell baix a què ha arribat, no hi ha més que veure el nostre periodisme i les nostres llibreries. Fent excepció de poquíssims, no cal cercar en els nostres diaris articles meditats ni tan sols notícies d'interès general. S'omplen de retalls endarrerits, i fins allò que passa a mitja hora de la localitat no ho sabrien si no els ho diguessin des de Madrid. És molt freqüent que des de la cort ens facin saber alguna cosa d'importància ocorreguda dos dies abans a Sants o a Badalona. En punt a notícies telegràfiques de l'estranger, ni se’n resa. Recordem, com a exemple, que sols un diari de Barcelona va fer-nos saber la pujada al poder dels liberals anglesos, i un sol també va donar-nos notícia de l'avalot socialista de Londres. Tots els altres ho copien l'endemà, i prou fan, perquè els lectors no volen més que trapasseries de poca substància i baralles de carreró. Això sí; la nostra premsa ens permet saber d’avançada quin temps farà a cada lluna nova, atès que alguns diaris protegeixen l’astròleg per a donar satisfacció als seus subscriptors, i altres confien la secció —que en diuen científica!— al Saragossà”.

"No trobareu ni un sol periodista a Catalunya que no senti que treballa en va. Que es veu forçat a prendre’s seriosament uns actors i uns discursos que són on són i diuen el que diuen justament perquè no es prenen res seriosament. Que la política s’ha convertit en un mecanisme de banalització del més sagrat i que el periodisme és l’ofici de donar os a tot d’animals invertebrats"

“Una aproximació sentimental ha substituït la informació”

He cobert altres esdeveniments emocionalment exigents, com guerres. Per fer-ho bé, cal adquirir la virtut del despreniment. Has de preservar la teva compassió i empatia per poder parlar amb la gent i entendre’ls però sense assumir el dolor i la pèrdua dels altres com una càrrega pròpia. Et tornes boig, sinó. (…) El periodista té una feina i fer-la bé és la millor manera d'ajudar la gent. Això... això implica silenciar el teu dolor fins que aquesta actitud esdevé instintiva

Debemos ser aliados de la verdad. Debemos ser aliados de los hechos. Debemos ser aliados del contexto.