#palau

El Château de Celles, també conegut com a Château de Vêves, és un dels exemples més notables de l'arquitectura militar del segle XV a la regió belga de Valònia. Segons la tradició i les cròniques, els orígens del castell original es remunten a l'època de Pepí d'Herstal (670–714), atret per la presència de Sant Hadelin i per la posició favorable del turó, que domina i controla l'antic camí de Dinant a Rochefort.

Pepí d’Heristal fou primer majordom palatí de la cort d’Austràsia i després de Nèustria i Borgonya, els nuclis que constituirien més tard el Regne dels Francs, que es va estendre pel nord cap a Frísia i a l’oest cap a Germània, incloent-hi l’actual Valònia.

A finals del segle XII, el castell va restar en mans de la família Beaufort, època en que el castell fou destruït, per ser reconstruït cap al 1230. A principis del segle XV, el castell de Vêves va ser gairebé completament destruït per un incendi, però posteriorment va ser restaurat.

L'any 1466, el senyor del castell, Louis de Beaufort, va participar en el setge de Dinant, durant el qual la ciutat va ser destruïda per Carles el Temerari, el poderós i últim duc de Borgonya. El castell va continuar sent una fortalesa fins a finals de l'Edat Mitjana.

Durant el Renaixement, els edificis van experimentar una transformació completa. Més tard, sota el regnat de Lluís XV, a començaments del segle XVIII, es van fer més modificacions, principalment pel que fa a la distribució interior, de la mà de la familia Liedekerke-Beaufort.