#gualba

The face of the architect ~ Lluís Cantallops Valeri ~ José Antonio Martínez-Lapeña ~ Elías Torres Tur

Casa Club Gualba, Barcelona, Catalonia, Spain; 1974

Servicio de Taxi Gualba desde Barcelona

Realizamos servicios diarios de Taxi Gualba desde Barcelona.

Solicite su Taxi desde el Aeropuerto de Barcelona a Gualba.

Reserve su Taxi de Barcelona a Gualba en Taxi Rapid BCN.

Reservas 24 horas en el teléfono 622 633 645.

Gualba está a 45 kilómetros de Barcelona en Taxi, por lo que son aproximadamente 50 minutos de viaje.

El coste aproximado es de 70…

No sap, no, la recaiguda immediata en dues solituds, així que la unió profunda ha estat assolida. No sap que la condemnació primera , que separa dues meitats del mateix ser, és repetida cada cop; i que si és dit que allò que Déu uneixi els homes no ho separin, també podria dir-se que allò que Déu separa els homes no ho puguin tornar a unir. No sap que equilibri d’amor inestabilitat és, no repòs segur. Un poc ací, no era la companyia encara; un cop enllà, la companyia ja no hi és. Del bell drama en què Plató ens dóna transsumpte de la recerca amorosa, el nostre experienciament en pren l’esquema com veritable. Mes aquell parla d’un procés únic, que en la satisfacció troba fi. El nostre cor d’amants sap que en veritat es tracta d’un procés infinitament renovellat. Angúnia, recerca, satisfacció, nova angúnia, nova recerca... Això fa amor i angúnia idèntics, que satisfacció és el temps d’un bes, que lliscava entre el doble anhelar... Així l’home, que encara no sabia declarar-se ferit, s’irritava cruelment la ferida amb la febre ardent de la meditació.

El record dels Diàlegs immarcesibles ve a la memòria de l’home de quaranta-cinc anys. Plató sap de l’amor la recerca i la tragèdia de la recerca. El mite de l’originari ésser u, partit després en dues meitats, que mútuament es cerquen per a completar-se, és ple de llum. Mes de la troballa, ell, optimista d’ell, descriu l’imaginari èxit acomplert, no la fatal fallida. Plató meravellosament profunditza la primera meitat del procés eròtic; però oblida la segona meitat.  Aquí, com en els problemes polítics, com tants altres temes, Plató és el filòsof idealista, no l’experimentador. Filòsof i poeta, no amant. Qui potser hauria pogut dir-nos les coses de l’amor, com amant, és son mestre Sòcrates. Però aquest no escrivia res, i quan parlava no se l’entenia prou...

Passen els dies. L’home de quaranta-cinc anys continua meditant i continua apassionant-se. És ben bé un català, un esperit de la família, d’Auzias March, aquell que, pensant, s’enamorava.  “Ara recordo una lectura casual, saltada al fullejar d’una revista, on, en el vol ràpid de les pàgines, el nom d’Èdip i d’Electra em sobtaren -tragedià mancat que jo sóc!”-. Mes no es tractava de teatre allí, sinó de psicologia. S’hi parlava d’uns savis doctors de Viena i de Zürich, que diu si troben la raó oculta de moltes tries que fa l’amor. “Això sap Freud d’aquestes tries, que molts cops la seva norma s’ha decidit ja d’ençà de la primera infantesa. Adora el nin sa mare, adora la nina son pare i la imatge s’ha restat al dins i és son celat misteriós poder el que governa, per raó de semblança o dissemblances, les futures afinitats electives. La imatge guiadora es diu “complex” o imago, nom aquest pres de certa invenció genial de cert novel·lista suís. La imago de la mare governa llavors el destí amorós del fill. La imago del pare governa el destí amorós de la filla.” L’home de quaranta-cinc anys, traductor de Shakespeare, somriu. La seva anglofilia li fa venir a la ment les coses que darrerament s’han escrit contra la ciència alemanya. I troba aquest tecnicisme de la imago i del complex, trist i poc escaient.  Això altre, que recorda, ja li sembla millor:  - La imago en el fill s’anomena “complex d’Èdip”. La imago en la filla es dita “complex d’Electra”.  Els savis han penetrat, doncs, avui aquests misteris d’ànima, que no es gosen dir. Més encara no ha penetrat prou, per a conèixer, la rica varietat de les coses callades. Èdip ha amat Iocasta, mes també Iocasta ha amat a Èdip. Imago igualment. Però, imago de figura, com Freud pensa? ...Gualba la de mil veus continua mig callada. Hi ha en totes les coses, com una suspensió. Diríeu que elles es disposen a veure la representació d’una tragèdia meravellosa. Només -damunt elles totes, sota d’elles totes, despullant torrents, daurant arbredes- es mou i passa el temps.