#equacions

En el teatro Serrano, nos reunimos cuatro compañeros y decidimos entrar en una sala de juegos a apostar un mismo número de partidas cada uno y que este número de partidas sea igual para todos. Al realizar todas las partidas, Héctor pierde 2 partidas, Ausias pierde 4 partidas, Sergio pierde 8 partidas y Elvis pierde 5 partidas.

Ahora mismo no recuerdo el número de partidas que realizamos cada uno, pero sé que fueron más de 16. Si sumamos todas las partidas ganadas entre los cuatro, el resultado será igual al cuadrado de lo que hubiese ganado un compañero si hubiese perdido 16 partidas.

¿Cuántas partidas hemos jugado cada uno?¿Cuántas hemos ganado cada uno?¿Cuántas partidas hemos ganado entre los cuatro?

Aunque parezca mentira, ganamos bastantes partidas. Por cada partida ganada nos dieron 12 céntimos de euro, así que conseguimos algo de dinero que gastamos en una merienda.

Les amigues estaven de festa, eren les graduacions de 4rt d’ESO del IES Ausiàs March. Leyre, Claudia, Naiara, Saru i Alba anaven juntes a Falkata per a celebrar-ho. Al arribar allí, Claudia, Leyre, Naiara i Saru van vore a uns amics seus i van anar amb ells a ballar. Després d’una estona, els va arribar a les quatre un mateix missatge d’algú anomenat x que deia:

1-«La latitud del lloc on està la vostra amiga és igual un nombre en el que el seu doble menys 10 és igual a aquest nombre més 34. És una coordenada est.»

Al vore el missatge es van espantar, però no comprenien qui havia desaparegut. Al girar-se es van adonar de que faltava Alba.

Estaven intentat desxifrar el missatge quan de sobte els va arribar un altre que deia:

2-«La longitud és igual al quadrat del nombre menys 182 vegades aquest nombre més 360, ha de ser un nombre major que 50. És una coordenada nord.»

Van resoldre els problemes i van eixir cap al lloc, quan els arribà un altre missatge:

3-«El temps (min) que us queda per a arribar és igual a un nombre la quarta part del qual és igual a eixe mateix nombre menys 30.»

Quan van arribar i van entrar espantades, van vore que hi havia una festa sorpresa per a Alba.

Naiara, Claudia, Saru i Leyre van preguntar a Felipe, Joan i Santi quants diners s’havien gastat i Felipe va dir:

4-«Un nombre que multiplicat per cinc i menys 337 és igual al mateix nombre multiplicat per 4 i més 163.»

Dos amigas muy amigables llamadas Aicha y Raquel, tienen planeado irse a Andorra para intentar hacerse youtubers ganar millones y subir Fornite las 24 7 y puede que también vayan a esquiar, ellas tienen un “amigo” llamado Matías que es un niño que tienen en clase, y el conoce a otro niño muy amable, guapo, simpático, listo, que quiere mucho a Adela y ama las croquetas llamado Andreu, que también quiere ir a Andorra pero para ir al bar de Ca Pepe para hacerse una Coca Cola light que ha oído que están muy buenas allí y si le da tiempo ver a su abuela.

Matías le pasa el número de Andreu a las chicas, no muy convencido porque no saben qué harán en un coche solos dos chicas y un chico, lo único que no quiere es que jueguen al parchís con una ficha rosa especial que se dejó en el coche de Raquel.

Raquel le pregunta a Andreu que qué hora es porque se le ha roto el reloj que le regaló su primo segundo por parte de madre llamado José Luis. Y él le responde… De aquí a 6 horas el producto de la hora que es ahora y la que será de aquí a las 6 será 91. Ohh, no entiendo lo que dices, me puedes ayudar (se dirige a el lector), resuelve el problema por mi, porfavor esque Andreu es muy listo y me complica mucho las cosas para que piense. -Dice Raquel Ok, pues a las ……… nos vemos en la calle Pa tu tía. Vale, pero ¿vamos los dos solos solitos a Andorra? No, que te piensas que quiero estar contigo sola, que miedo. Vendrá una amiga mía, Aicha, una amiga de la infancia, nos conocimos gracias a mi madre que le preguntó a una señora mayor la hora y ella le respondió “Vete a la miiiiiiisa”. Entonces ella se fue a misa. Por favor cada vez que te pregunte algo puedes no contarme toda tu vida.-Dijo Andreu Ok Y… ¿cuántos años tiene tu madre?.-Dijo Andreu no muy convencido. Pues… mi madre tiene ahora 20 años más que yo . Dentro de 2 años la edad de mi madre será el triple que mi edad. Bua eso yo no se resolverlo, ¿me ayudas? (se dirige a el lector). ¡Bueno que nos vamos del tema!-Dijo Raquel chillando Mañana nos vemos para salir, estate preparado.-Dijo ella

(Al dia siguiente)

¡¡Andreu, aquí!! Ok, ya te veo

(Andreu entra al coche)

Bua qué frío hace. Si, hee-Dijo Raquel Hey Aicha, soy Andreu. Hola Andreu, Raquel ya me ha hablado de ti.

(Dentro de un rato, ya de camino)

Chicasss, ¿sabéis cuánto falta? Bua Andreu cállate ya, llevas todo el viaje hablando, ¿nunca te callas? (dijo Aicha enfadada) Es que el Spotify no funciona y la radio tampoco, que asco de trayecto, pero…. ¿sabéis cuánto falta? Mira, llevamos 7/15 del trayecto y la mitad de todo el trayecto son 84km, dime tú cuánto llevamos. ¡¡Queréis dejar de hacerme problemas raros, que ya tengo suficiente con las rayadas de Adela!! Bueno pues que te ayuden tus amigos. -Dijo Aicha mirando-lo por encima del hombro. Es verdad, ¡¿chicos me ayudáis!? (Se dirige al lector)

(Dentro de unas horas)

Bua Raquel tengo mucha hambre.-Dijo Aicha Tía cállate llevas todo el camino diciéndome lo mismo. Es que tengo mucha hambre y no puedo parar de pensar en eso. Tía eres una glotona y además nunca engordas, ¿Andreu sabes algún sitio? Claro, hay un bar cercano, podríamos ir. SIIIIIIIIIIII. -Dijo Aicha mientras se le caía la baba.

(Una vez dentro de el bar Ca Pepe y sentados en la mesa)

Una Coca Cola light, por favor.- Dijo Andreu Aquí no hay Coca Cola, solo tenemos Pepsi.-Dijo el camarero riendo !!Cooooomooooo¡¡ me indigno, chicas por favor, vámonos, si tenéis algo que decirme hablar ahora o callar para siempre.-Dijo Andreu indignado y frustrado Bueno vaaale, iremos al bar de enfreeeente.-Dijeron ellas a la vez con una voz de pereza (Una vez allí) Una Coca Cola light, por favor.- Dijo Andreu De acuerdo, algo más.-Dijo la camarera Si, 2 menús, por favor.- Dijo Raquel Ah, y una paella por favor.-Dijo Andreu Cuanto nos costaría por separado.-Dijo Aicha Sabiendo que todo son 44 euros y un menú cuesta 10 euros más que la paella, calcula cuánto os ha costado cada menú y la paella.-Dijo la camarera Aicha resuélvelo tú que no has hecho nada en todo el viaje.-Dijo Andreu Si hombre, que lo resuelvan mis amigos.-Dijo Aicha ¿Qué amigos?.-Dijo Andreu Los que están leyendo esto, tonto. Dijo Aicha chillando Bueno vale, no te pongas así.-Dijo Andreu (Una vez ya cuando se lo han acabado todo)

Chicas tenéis dinero.-Dijo Andreu asustado No, pensábamos que nos ibas a invitar tú. ¡¡Cooorreeeeeeer!!

Els amics estaven d’excursió, per fi els havien deixat passar el dia fora de Gandia. A les 8 del matí van agafar el tren i van marxar cap a València. Havien estat 764345762454 vegades, però mai sols. El que no esperaven era aquell malson, on està Núria?

Íker corria per l’estació amb Ivan i David, estava desesperat, la seua germana li havia fet prometre que cuidaria d’ella…

Sònia, Adela i Sara estaven amb llàgrimes als ulls,.....però Marjorie va dir:

- Jo l’he vista pujar al tren

I tots van començar a mirar al seu voltant, encara hi havia gent baixant del tren.

Quan només quedaven ells al peu del tren van vore de lluny dues persones que anaven tranquil·lament, xarrant, sense preocupacions….havia trobat a una amiga...la conversa que van sentir:

- Quina edat té la teua mare?

- Tinc 15 anys, la tercera part de l'edat de ma mare.

Els amics estaven d’excursió, per fi els havien deixat passar el dia fora de Gandia. A les 8 del matí van agafar el tren i van marxar cap a València. Havien estat 764345762454 vegades, però mai sols.El tren estava tan ple eixe dia que no van poder seure junts.

Al costat de Lidia, Marjorie i Claudia estava una senyora major, amb ulleres de sol, llavis molt rojos, un monyo molt espampolat… quan el tren va arribar a Xeraco la dona va començar a parlar amb les amigues. Li deien Clara i tenia 4 nets.

Clàudia per ser simpàtica i donar-li conversa, la dona semblava agradable, li va preguntar per l’edat dels seus nets i la resposta va ser:

- “La suma de les edats dels meus quatre nets és de 28 anys: el més gran té 4 anys més que el segon i aquest dos més que el tercer i aquest 4 més que el petit.”

Lidia, Marjorie i Clàudia es van mirar estranyades, havien escoltat el mateix?

Darrere d’elles estaven Pau i Joan, en els seients d’enfront dues xiques, una duia els cabells com Sònia del grup Sweet California, semblava que organitzava alguna cosa i li contava a l’altra:

- Enguany hem tingut molta sort, ens ajuda molt

- La veritat és que sí

- Li regalarem alguna cosa a final de curs?

- No estaría mal….li fem un ram de flors? Quants en som en el grup?

- “Si cada persona del grup dona tantes vegades 2 cèntims d'euros com persones hi ha en el grup. Quan contem el que s’ha arreplegat, sense comptar la meua pròpia contribució, tindré 22 euros i 44 cèntims. “

Mentres, a l’altra part del vagó, Adela, Sònia i Sara estaven al costat d’un home al que no paraven de telefonar:

- Gràcies, gràcies,.........si, síi,.....què quants? Home ja van uns quants……….aquestes edats ja no es poden dir …..siii, farem una bona festa… si home sí ja et dic quants:

“D’ací a 30 anys tindré el doble dels que tenia fa 5 anys”.

Ivan, Íker i David no van poder evitar vore les llàgrimes d’aquella xica...era extrany que plorara, però es notava que acabava de rebre una notícia que li havia fet mal… Ja coneixem a Íker… tot ho vol saber, per a ajudar… així que al vore-la tant trista i tan guapa, (era com un somni fet realitat per a ell, era una mescla de Y i M de 2n de bat) , li va preguntar que què li passava.

- El meu avi ha mort - va dir la xica entre llàgrimes

- Era molt major? - va preguntar Íker

- “La seva infància va ocupar la sisena part de la seua vida. En acabar la següent dotzena part, la barba va cobrir les seves galtes per primera vegada. Una altra setena part va passar abans de casar-se i després de 5 anys de matrimoni va néixer el seu primer fill. Per desgràcia, un cop assolits la meitat dels anys que viuria el seu pare, aquest fill va morir i, tan sols 4 anys després de la seva mort, també ha mort el meu avi”

Al baixar del tren i reunir-se una vegada ja a València es van contar el que havien escoltat, ningú era normal en aquell tren?

Però, només eixir de l’estació del Nord ho van entendre, hi havia un congrés de matemàtiques i màgia 🤩🤔😉