#aya-kr

I’m trying to reactivate my tumblr once more.

I was tagged by @shambhalala

Rules: list 10 songs you are currently vibing to and tag 10 people.

1) Chaplin - Blaumut

2) A thief’s end - Henry Jackman

3) The Twelve Towers - Henry Jackman (you could say all uncharted a thief’s end ost)

4) The Imitation Game - Alexandre Desplat

5) Els dies passen - Sau

6) Atlàntida - Blaumut

7) Demà - Blaumut (I Love their lastest album)

8) Agafant l’horitzó - Txarango

9) Ever more - Dan Stevens

10) Borders - MIA

I tag: @marazt @miusmius @apocalypseghost @missdictatorme @fhujami @adler-uncharted @mylittlebigobsessions @denatalicious @viscountnelson @eternalsailorserena

Almogavers 

Aquí us deixo en Marc i l’Helena protagonistes de la novel·la històrica: La Venjança dels Almogàvers de Ramon Gasch i Andreu Gonzalez. Els personatges són ficticis però protagonitzen un important episodi d'aquells poc coneguts de la nostra història, la campanya d’orient  (com la majoria d’ells...)

[Gift] Yves and Wilbur for Utchan09

Doncs resulta que avui és l’aniversari de la senyoreta marazt així que qualsevol excusa és bona per dibuixar algun dels seus personatges de Ultramar *un d’aquells projectes que es comencen i es diu: ALGUN DIA L’ACABARÉ*

Per molts anys!!!!!!

L'Honora de Burgh i en James Fitzjames Stuart, Primer Duc de Berwick, en el seu primer encontre, segons jo mateixa. Ara mateix estic tenint un conflicte intern molt seriós. Havia decidit odiar per sempre més a en Berwick però l'altre dia em va donar per buscar informació d'ell i vaig descobrir que l'home havia tingut dues dones. Així que em vaig posar a buscar-les totes dues. La primera va ser l'Honora de Burgh, una noia molt jove casada amb un soldat irlandès 15 anys més gran que ella, en Patrick Sarsfield, el 1689. Però ell va morir el 1693 per unes ferides molt greus d'una batalla, deixant a l'Honora sola amb el seu fill acabat de nàixer i en la més absoluta pobresa. Tots dos es van quedar a Huy on el seu marit estava enterrat. Dos anys més tard, el Duc de Berwick va anar a Huy on la va conèixer a ella i al seu fill. Aquella trista situació el va commoure. Ella era encara molt jove i molt bonica. I el Duc molt cavallerosament va oferir-li la seva mà en matrimoni i la protecció per ella i el seu fill. L'Honora va acceptar però quatre anys més tard va morir a causa d'una malaltia deixant a en Berwick sol amb dos fills, el primer, fill de l'Honora del seu primer matrimoni, i el segon, fill de tots dos que va passar a ser el segon duc de Berwick. El 1690 l'Honora es va estar amb el seu marit a Portumna Castle i així també ho va fer el primer Duc de Berwick. Així que la probabilitat que es coneguessin llavors és molt alta. Tan sols es portaven 5 anys i en Berwick segur que no va restar indiferent davant l'encanta de l'Honora. També vaig llegir una carta que va escriure el fill de l'Honora explicant el que en Berwick sentia per la seva mare. Diu que la va estimar molt i que va patir molt la seva pèrdua. En definitiva, que jo havia decidit odiar-lo eternament però ara resulta que em moro de ganes de fer-li una abraçada ben forta i dir-li que tot anirà bé. Ironies de la vida.

click read more to read in english

Els herois no existeixen

Una mica d'amor entre tanta guerra no fa mal a ningú, oi? <3

Francesc Castellví i Obando (1682-1757)

La web del tricentenari us ho explicarà millor que jo:

Fill de l’aristòcrata Ignasi de Castellví i de Ponç, veguer de Montblanc, del qual heretà la baronia de Rocafort de Queralt.

Poca cosa se sap de la seva participació a la Guerra de Successió abans del darrer setge borbònic a la ciutat de Barcelona (1713-1714), durant el qual ostentà el grau de capità a la 7a Companyia del II Batalló de milícia barcelonina de la Coronela. El van ferir el 12 d’agost del 1714, però, tot i així, participà en la batalla de l’11 de setembre.

Després patí les represàlies dels vencedors en forma de confiscació de terres i de llibertat vigilada, motiu pel qual decidí sumar-se a la partida de Pere Joan Barceló i Anguera, conegut com el Carrasclet.

Sentint-se perseguit, es refugià al monestir de Vallbona de les Monges, on eren internes dues germanes seves, religioses. Allà inicià la tasca ingent d’aplegar tota la informació possible sobre la guerra.

Les tropes castellanes el van detenir uns mesos el 1718 i després es refugià al castell dels seus parents, els Armengol, de Rocafort de Queralt. A diferència de la majoria d’austriacistes catalans, que després del Tractat de Viena (1725) van retornar a la seva pàtria, ell arribà aleshores a la capital de l’Imperi i ràpidament s’integrà en el col·lectiu d’exiliats que encara romanien a la cort.

Durant els trenta anys que residí a Viena va escriure la seva extensa obra, Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725..., que, malgrat que no va ser publicada fins al 1997-2002 (en quatre volums), és una obra excepcional per conèixer la història de la Guerra de Successió.

Al darrer terç del segle XIX l’historiador Salvador Sanpere i Miquel en descobrí el manuscrit a l’arxiu vienès (Haus-, Hof- und Staatsarchiv) i va fer-ne una còpia per a la Biblioteca de Catalunya (actualment a l’Arxiu Nacional de Catalunya).

Marianna de Copons (1687 - 1720)

No és cap secret que sento una certa estimació envers aquest personatge, per això em vaig alegrar molt de poder-la veure en acció a l'app de Ruta1714:  #Veus1714